Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Catedral Sant Joan Baptista de Torí

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Catedral Sant Joan Baptista de Torí
Vista nocturna
Modifica el valor a Wikidata
Imatge de l'interior
Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
EpònimJoan Baptista Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusCatedral i església parroquial Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteAmedeo di Francesco da Settignano (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Construcciósegle XV Modifica el valor a Wikidata
Dedicat aJoan Baptista Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura del Renaixement
arquitectura barroca Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaTorí (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióPiazza San Giovanni, Torino Modifica el valor a Wikidata
Map
 45° 04′ 24″ N, 7° 41′ 08″ E / 45.07332°N,7.685435°E / 45.07332; 7.685435
Patrimoni monumental d'Itàlia
Activitat
Diòcesiarquebisbat de Torí Modifica el valor a Wikidata
Religiócatolicisme Modifica el valor a Wikidata

La catedral Sant Joan Baptista de Torí (en italià : Cattedrale di San Giovanni Battista) és la principal església de Torí, a Itàlia. ha estat igualment anomenada església Metropolitana de Sant Joan de Torí.

Història

L'església va ser construïda en el lloc d'un teatre de l'antiga ciutat romana El primer edifici cristià consistia en tres esglésies, dedicades al Sant Salvador, a Santa Maria de Dompno, i la principal a Sant Joan Baptista Segons certes fonts, aquesta última va ser consagrada per Agilulf, rei de Lombardia de 591 a 613[1]

En aquesta església l'any 662 va ser assassinat Garibald, Duc de Torí, per un partidari de Godepert.

Les tres esglésies primitives van ser destruïdes entre 1490 i 1492. El campanile erigit l'any 1470 va ser tanmateix conservat, i resta visible avui. La nova catedral, encara dedicada a Sant Joan Baptista, va ser construïda entre 1491 i 1498 sobre els plànols de Amedeo de Francisco di Settignano, igualment conegut amb el nom de Meo del Caprino, que la va acabar en set anys.

El papa Lleó X la va confirmar oficialment com seu metropolitana l'any 1515.

Algunes modificacions hi van ser aportades per Filippo Juvarra al segle XVII.

Un projecte d'ampliació de la catedral per donar un racó més luxós al Sant Sudari es va proposar l'any 1649, quan Bernardino Quadri va arribar de Roma com cortesà del duc Carles Manuel II de Savoia. El pla proposat per Quadri era basat en un projecte anterior de Carlo di Castellamonte, amb una capella oval posada darrere del cor.

La cúpula, l'edificació de la qual va durar 28 anys, va ser acabada l'any 1694 sota la direcció de Maria Joana de Savoia, vídua de Carles Manuel II.

La capella del Sant Sudari, on és conservat el Sant Sudari de Torí en una urna d'alta tecnologia, va ser afegit a la construcció entre 1668 i 1694 per Camillo-Guarino Guarini.

La cúpula i la capella del Sant Sudari van ser destrossats per un incendi la nit de l'11 al 12 d'abril de 1997.[2] Després de 20 anys de treballs, la capella ha reobert al públic el setembre de 2018.

Fotografies

Referències

  1. Giuseppe Colli. Storia di Torino, il Punto, Turin, 2002
  2. La cathédrale de Turin incendiée Le Saint-Suaire a été préservé
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9