Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Castella d'Or

Plantilla:Infotaula indretCastella d'Or
Tipusregió geogràfica
governadorat de l'Imperi Espanyol Modifica el valor a Wikidata
Característiques
TravessaNicaragua, Costa Rica i Panamà Modifica el valor a Wikidata
Castella d'Or en un mapa del segle xvi.

Castella d'Or o de l'Or (en castellà Castilla de Oro o del Oro) fou el nom donat a començaments del segle XVI pels colonitzadors espanyols a alguns territoris centreamericans i del nord de Sud-americà que s'estenien des del golf d'Urabá, a l'oest de l'actual Colòmbia, fins a les proximitats del riu Belén, on començava la regió coneguda com a Veragua. La denominació de Castella d'Or fou atorgada el maig de 1513 pel rei Ferran el Catòlic, aleshores regent de Castella.

Degut al descobriment de l'oceà Pacífic per Vasco Núñez de Balboa la jurisdicció de Castella d'Or s'amplià per comprendre la vessant pacífica de Panamà, Costa Rica i Nicaragua.

Amb la creaciçó el 1527 de la província de Nicaragua, que comprenia l'actual territori nicaragüenc i la península de Nicoya, s'inicià la reducció de l'àmbit territorial de Castella d'Or, que el 1537, una vegada finalitzats els plets colombins, quedà fragmentada en dues parts, separades pel Ducat de Veragua.

La part occidental, que s'estenia a l'oest del Ducat, per gran part del que en l'actualitat és la costa pacífica de Panamà i Costa Rica, fou unida el 1540 amb la Veragua real, els territoris sobrants de l'antiga Veragua), per constituir la Província de Nova Cartago i Costa Rica.

La part oriental, darrer tros de Castella d'Or, passà a ser coneguda amb el nom de Regne de Terra Ferma o Panamà, especialment a partir de la creació de la Reial Audiència de Panamà (1538). A aquesta jurisdicció fou agregada el 1560 la nova Província de Veraguas, creada durant el regnat de Felip II d'Espanya amb el territori de l'antic Ducat de Veragua.

Governadors (1514–1540)

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9