Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Castell de les Torrocelles

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Castell de les Torrocelles
Imatge
Dades
TipusCastell Modifica el valor a Wikidata
Construccióèpoca musulmana - 
Característiques
Estat d'úsruïnes
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaLlucena (l'Alcalatén) Modifica el valor a Wikidata
Map
 40° 11′ 46″ N, 0° 13′ 41″ O / 40.196°N,0.228°O / 40.196; -0.228
Bé d'interès cultural
Data7 juliol 2023
Codi IGPCV12.072-9999-000003[1] Modifica el valor a Wikidata

El Castell de les Torrocelles o Sant Miquel de les Torrecelles (també escrit Torrocelles) és un antic castell i ermita al terme municipal de Llucena (Alcalatén, País Valencià), a tocar del terme d'Atzeneta del Maestrat. Es tracta d'un conjunt format per un petit castell i una ermita pertanyents a diferents èpoques, datats, almenys, a l'època musulmana. Actualment, l'ermita és una estació dels Pelegrins de les Useres.

El castell

Torrecelles constitueix, en la seva forma bàsica, un original exemple de construcció militar i religiosa cristiana medieval, el qual, en successius períodes, ha anat sofrint diverses ampliacions i remodelacions, que han contribuït a configurar el seu heterogeni aspecte actual. El conjunt, emplaçat estratègicament en l'extrem d'una estreta vall pel qual discorre el camí que connecta Llucena i Atzeneta, té davant el castell atzenetí, a dos quilòmetres de distància, i que passa per ser l'altra contribució defensiva situada a l'extrem oposat de la mateixa vall. Ambdues edificacions marcaven i defensaven les fronteres territorials dels poderosos castells d'Alcalatén i de Culla respectivament. Aquests castells amb les seves corresponents demarcacions ja existien en època musulmana, pel que es pot suposar que tant Torrecelles, com el veí castell atzenetí, ja constituïen en el període islàmic sengles punts avançats i fortificats d'aquells districtes.

Castell de les Torrocelles (Llucena, Castelló)

El castell respon a una estructura plenament medieval, senzilla, que sembla correspondre als primers temps de la reconquesta. Es tracta d'un castell montà de planta irregular en forma de trapezi rectangle, l'altura del qual és lleugerament major que la de la seva base mitjana. La seva superfície, en un sol pla, és d'uns 500 m² i queda ben delimitada per simple muralla, formada de pedra calcària pròpia del terreny que ho circumda, sense treballar, travada, en espiga i amb ocupació de morter.

Dels quatre llenços de muralla que posseïx el castell, el del migdia és el més interessant, el qual correspon a la base major de la seva planta trapezoïdal. S'hi conserva, en el centre, una sòlida torrassa de pedra carreu, de planta pràcticament quadrada, amb dos cossos superposats, i en ella un portal amb dues arquejades que hagué de servir, en altre temps, d'entrada única al recinte. Una d'aquestes, que serveix d'accés des de l'exterior a la torre, és de belles i robustes dovelles, amb arqueria de mig punt i regulars dimensions; l'altra, que dona, des d'aquest punt, pas a l'interior del castell o pati d'armes, és de dimensions sensiblement majors, arqueria gòtica amb clau partida.

El cos superior de la torre posseïx unes sageteres o espieres que donen tant a l'exterior com a l'interior del recinte, apareixent cobert per teulada de doble vessant i teules morunes. Probablement, en la seva primera època, estigués aquesta dependència coronada de merlets. S'ascendeix a la mateixa mitjançant una tosca escala adossada a la cara interior de la muralla.

Referències

  1. URL de la referència: https://eduwp.edu.gva.es/patrimonio-cultural/ficha-inmueble.php?id=2386. Data de consulta: 23 desembre 2023.
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9