Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Castell de Vilademàger

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Castell de Vilademàger
Imatge
Vista del castell i l'església
Dades
TipusCastell Modifica el valor a Wikidata
Primera menció escrita987
Construcció987 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicGòtic
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativala Llacuna (Anoia) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióCamí de can Marquet o del Castell, La Llacuna (Anoia)
Map
 41° 28′ 22″ N, 1° 33′ 01″ E / 41.4728°N,1.55028°E / 41.4728; 1.55028
BCIN
Data22/04/1949
IdentificadorBCIN: 962-MH (IPAC: 1061)
BIC: RI-51-0005507

El castell de Vilademàger, ubicat a la Llacuna (Anoia), inclou les restes del castell i de l'església adjacent dedicada a Sant Pere. La fortalesa era formada per una torre, situada a l'est, i un recinte que s'estenia cap a l'oest. Es conserven restes de la torre i el recinte emmurallat a llevant i paraments de muralla i una portalada d'accés a ponent, que correspondria a un segon clos de muralles que tancava l'església i probablement el poble original, que posteriorment descendí a la plana.

Ubicació

Fossar comú del castell

Les ruïnes del castell i l'església s'alcen dalt d'un espadat, a la banda sud-oriental de la plana de la Llacuna, des del qual obtenim una magnífica panoràmica de la vila de la Llacuna i el seu entorn. S'hi accedeix a través d'una pista mig asfaltada que surt des de l'extrem est de la Llacuna. El camí carreter passa pel costat de les escoles, i del cementiri fins a l'esplanada sota el castell. A l'esquerra un petit camí s'enfila fins al castell per la banda oest.

Història del conjunt

Les primeres notícies referents al terme castell de Vilademàger són de l'any 987, en què és esmentat com una de les afrontacions en la donació que el comte Borrell II fa a l'església de Sant Pere de Vic. En el segle xi el domini pertanyia a la casa comtal de Barcelona i el 1022 va ser infeudat a Bernat Sendred de Gurb-Queralt, senyor també del castell de Queralt. El 1079 passà al llinatge dels Cervelló, emparentats amb els Queralt, mantenint el vassallatge als comtes de Barcelona. Els Cervelló van subinfeudar el castell als Vilademàger.

A partir del 1347, la fortalesa entrà a formar part de la baronia de la Llacuna, que hi tenia dret jurisdiccional junt amb Miralles, Rocamora i, després, Santa Perpètua. El 1370 el senyorejava Guillem Ramon de Cervelló. La propietat passà de la família dels Cervelló als Montcada i posteriorment als ducs de Medinaceli. El 1831 la propietat de la baronia era compartida pel marquès d'Aitona i el de Moja.

Restes del castell

El conjunt defensiu fou construït entre els segles X-XI, amb algunes modificacions posteriors. En queda un portal d'entrada, part de la torre mestra i restes del recinte, entorn de l'antiga parròquia de Sant Pere de Màger.[1]

Està format per una torre xemeneia que protegia la part més accessible. Annexos hi ha uns murs d'un habitacle del castell i restes de muralles que tanquen les parts més vulnerables del conjunt, que en el sector nord és reforçat per unes petites torres de planta semicircular. En la part est es poden apreciar restes de muralla, el portal d'entrada i el camí d'accés al castell. El portal d'entrada de les muralles és de mig punt adovellat, prop d'un contrafort. Els murs són de carreus amb morter, que en alguns sectors no estan desbastats ni tallats.[1]

Església de Sant Pere

Església de Sant Pere de Vilademàger

L'església està a l'interior del recinte murat. S'hi poden apreciar elements de l'església romànica com la paret de ponent, però el portal de la façana nord és de finals d'aquesta etapa. La major part de la construcció data del gòtic, segles XIV-XV i amb algunes ampliacions corresponents als segles XVI-XVII. És d'una nau amb una porta de doble arquivolta al nord. A ponent conserva una finestra en forma de creu, un campanar de paret de dos ulls pertanyent al segle xvii, i un ull de bou a la part aixecada. També conserva una pica baptismal de notable interès i de regust romànic. L'absis és poligonal, característic del nostre gòtic, amb voltes de creueria, nervis i una clau amb l'Agnus Dei. Els murs són carreus de pedra tallada i morter. La coberta ha estat restaurada a base de lloses de pedra.[1]

L'any 1160 es menciona per primer cop l'església, que es remodelarà durant el s. XIV i també el 1883. El 1578 l'església ja s'anomenava Sant Pere de Vila de Màger o Sant Pere de la Llacuna.

Durant la guerra civil espanyola es van cremar tots els retaules i les imatges, entre les quas una talla de Crist coneguda com la Majestat de Vilademàger. Amb l'abandonament de la rectoria es va iniciar el progressiu deteriorament del conjunt. L'any 1956 el rector de la parròquia de la Llacuna va fer obres de restauració a Sant Pere. Després d'algunes reparacions l'any 1981 la Diputació de Barcelona en reprengué la restauració i durant els treballs s'hi van descobrir fragments de pintures murals de principis del segle xiv.

Referències

  1. 1,0 1,1 1,2 «Castell de Vilademàger». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 2 setembre 2015].

Bibliografia

  • La Catalunya Romànica,vol. 3 L'Anoia i altres. Editorial Pòrtic, setembre de 1999. ISBN 84-7306-541-7. 
  • Catalunya Romànica,vol. XIX El Penedès L'Anoia. Enciclopèdia Catalana, 1992, p. 429 a 432. ISBN 84-7739-402-4. 

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9