|
Casa de les Llibertats
La Casa de les Llibertats (Casa delle Libertà (CdL) en italià) és una coalició electoral de centredreta italià, fundada el 2000 sota el lideratge de Silvio Berlusconi. La coalició es va constituir especialment per a les Eleccions legislatives italianes de 2001 sobre la base de les coalicions de partits moderats en anteriors eleccions, el Pol de les Llibertats i el Pol per la Llibertat. La coalició va guanyar a les eleccions de 2001 i va formar un govern liderat per Berlusconi que va durar fins a 2005 i altre, també liderat per Berlusconi, fins al 2006. ComposicióEls partits fundadors de la Casa de les Llibertats són:
Al llarg dels cinc anys en el govern s'hi van integrar nous partits, sobretot en els últims anys, quan es veia possible que la Casa de les Llibertats tornés a vèncer les eleccions. Així, es van integrar els següents partits:
HistòriaLa CdL neix com a descendent de l'experiència del govern de coalició de centredreta de 1994 a 1996. El primer envit electoral són les eleccions regionals de 2000, però el principal objectiu són les eleccions de 2001, en les quals la CdL superés a la coalició de centreesquerra L'Ulivo. La Casa de les Llibertats havia presentat Silvio Berlusconi com a candidat, mentre que L'Ulivo havia proposat Francesco Rutelli (encara que cal recordar que l'elecció del president del Consell de Ministres d'Itàlia és prerrogativa del president de la República). La coalició de centredreta entra en el govern afrontant un complicat panorama internacional amb un terrorisme internacional després dels atemptats de l'11 de setembre de 2001 a Nova York. El govern nou dona suport a l'atac estatunidenc a l'Afganistan i més endavant a Iraq. Les principals reformar realitzades per la CdL en els dos governs van ser la reforma d'estat i de govern, la de l'escola, la del mercat de treball, de les pensions, del sistema radiotelevisiu i de la justícia entre altres. Aprovada el novembre de 2005, la reforma introdueix el federalisme i concedeix més competències a les regions d'Itàlia, també planejava reduir el nombre de membres del Parlament. A més, disminuïen les competències del president i s'augmenten les del President del Consell de Ministres d'Itàlia. La reforma va ser aprovada al parlament només pels membres de la coalició, inferiors als dos terços del total de la càmera, pel que va haver de realitzar-se un referèndum.que es va celebra el 25 i 26 de juny de 2006. El «No» va vèncer per àmplia majoria (el 61,32% del 52,30% que va votar el referèndum), deixant suspesa la reforma. Resultats electorals
Dades expressades en %.
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
