|
Casa Beringola
La Casa Beringola, o Cal Beringola, és un edifici del municipi de Reus (Baix Camp) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, situat a la Plaça de Prim en la seva façana més important i en part al carrer de Sant Joan.[1] DescripcióL'edifici consta de planta baixa, on hi havia oberta una sucursal de la Caixa d'Estalvis Provincial, i a més locals de la Llotja de Contractació de Reus que depèn de la Cambra de Comerç, i tres pisos. La planta baixa és porticada com tota l'alineació d'aquest lateral de la plaça. Disposa de quatre arcs de mig punt, que reposen en sengles columnes.[1] A la plaça hi ha quatre mòduls iguals, que pràcticament de baix a dalt es va repetint tots els elements d'aquesta zona practicada: pilars de secció quadrada i arcs de mig punt; balcons individuals amb porticons, muntants neoclàssics i un parell de mènsules per cada unitat; cornisa amb mènsules continuades gairebé a la mateixa alçada que les corresponents al Teatre Fortuny i la Casa Suqué donant un sentit d'unitat a les façanes dels tres edificis, i a la coberta, el muret format per balustres i pilars.[1] HistòriaAntoni Beringola Marcó (Reus 1824 - 1888) va ser un comerciant que s'havia enriquit a Cuba, membre de la junta del Banc de Reus, president d'El Círcol, diputat provincial i iniciador de les obres de construcció d'aquella part de la plaça de Prim que inclou els edificis esmentats.[2] El seu fill va ser, de fet, qui va fer el seguiment de la construcció d'aquesta casa. L'edifici va ocupar part del solar del convent i els horts de les monges carmelites descalces, que havia estat expropiat i enderrocat per la Junta Revolucionària de Reus el 1868, a l'inici del Sexenni democràtic.[3] Plànol a escala 1:50 amb data del 14 de novembre de 1882, signat per "Arquitecto Director Francisco Blanch y Pons, con el visto bueno del Arquitecto Provincila Francisco Barba Masip". Propietari: Francisco Beringola Gener.[1] El primer projecte el va signar Francesc Blanch quan era arquitecte municipal l'any 1881, i el segon, el de 1882, quan ja no ho era, coincideix quasi exactament amb l'anterior. Les tres plantes estan destinades a habitatges, i la tercera és de menor altura. Actualment una part dels pisos l'ocupen dependències del Círcol.[4] L'impost municipal va significar "ciento treinta y siete pesetas, veinte y siete céntimos".[1] Un plànol d'aquest edifici es va trobar a l'Arxiu Diocesà de Tarragona al realitzar la investigació de l'arquitecte Ramon Salas i Ricomà.[1] Referències A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa Beringola
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
P1060583.JPG)
