|
Carrer d'Avinyó
El Carrer d'Avinyó es troba al barri Gòtic, al districte de Ciutat Vella, a Barcelona. El seu nom prové d'una família catalana, a la qual van pertànyer diversos personatges de rellevància per a la història de la ciutat entre els segles xiv i xv.[1] HistòriaEl carrer porta el nom d'Avinyó des de 1840. També ha rebut els noms de 18 de Juliol, Pou de l'Alda i Calderes Velles.[2] El nom prové d'una família d'època medieval, de la qual destaca Lluís d'Avinyó, autor d'una Història de Catalunya al segle xv.[3] El carrer d'Avinyó es troba en el que era el marge occidental de l'antiga ciutat romana de Bàrcino, per on transcorria la primera de les muralles construïdes per protegir la ciutat, de la qual no obstant això no queden tot just restes. A l'interior d'un restaurant, al número 19 del carrer, es conserven algunes restes d'una de les torres de la muralla.[4] A la confluència dels actuals carrers d'Avinyó i Ferran es trobava una de les portes de la ciutat, la Porta Principalis Dextra. Fins a principis de segle xx començava al final del carrer dels Banys Nous i acabava a la cruïlla del carrer de la Comtessa de Sobradiel. La part fins al carrer Ample pertanyia llavors al carrer dels Escudellers, que començava a la plaça de Teatre, al costat de la Rambla, el que li conferia una forma de L. El 1920 es va fer un traçat més racional i es va estendre el carrer d'Avinyó fins al carrer Ample, acabant Escudellers a la intersecció amb Avinyó, a l'altura de Comtessa de Sobradiel.[5] El carrer d'Avinyó va ser fins al segle xix una zona residencial on vivien famílies de la burgesia i l'aristocràcia, de manera que abundaven les cases senyorials. No obstant això, el trasllat de les classes benestants al nou districte de l'Eixample va suposar l'inici d'una certa degradació de la zona.[4] Al número 56 d'aquest carrer va viure el dramaturg Frederic Soler, més conegut pel pseudònim Serafí Pitarra. Una placa al portal d'aquest edifici recorda tal circumstància.[6] En aquest carrer (al número 44), hi havia un bordell que solia freqüentar Pablo Picasso, conegut com a «Ca la Mercè», en el qual es va inspirar per pintar el seu cèlebre quadre Les senyoretes d'Avinyó (1907, Museum of Modern Art, Nova York), escrit de vegades Les senyoretes d'Avignon perquè es pensava erròniament que al·ludia a la ciutat francesa d'Avinyó.[7] Al número 27 va tenir la seva seu una lògia maçònica en la dècada de 1930, espiada pel sinistre prevere Joan Tusquets Terrats i pel seu secretari i també sacerdot Joaquim Guiu i Bonastre des de la casa de la tia del primer, que regentava una farmàcia.[8] MonumentsUn dels edificis més emblemàtics del carrer d'Avinyó (núm. 23) és el Casino Mercantil o Borsí (1881-1883), de Tiberi Sabater, des de 1939 seu de l'Escola de la Llotja. És un edifici eclèctic de tall clàssic que combina elements renaixentistes amb els ordres clàssics grecoromans;[9] a la façana es troben dues escultures en al·legoria del Comerç i la Indústria, obra de Rossend Nobas i Joan Roig i Solé.[10] Al número 15 es troba la Domus Avinyó, unes restes arqueològiques d'una antiga casa romana englobats en el conjunt expositiu del Museu d'Història de Barcelona. Les restes van ser trobats en 2004 durant les obres de rehabilitació d'un edifici de propietat municipal. Corresponen a una casa romana que va estar habitada entre els segles i i v, que inclouen un conjunt de pintura mural de gran qualitat, únic trobat fins llavors en la ciutat.[11] Altres edificis d'interès són:
Referències
Bibliografia
Vegeu també A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carrer d'Avinyó |
||||||||||||||
