El Camí francès de Sant Jaume és sens dubte la ruta compostel·lana més transitada, tant més, com més ens aproximem a Santiago de Compostel·la, car gairebé totes les rutes que recorren Espanya, acaben confluint en un o un altre punt amb aquesta.
La ruta original era la ViaTolosana, la ruta procedent de França que creua la Serralada Pirinenca pel oscense Port de Somport sent coneguda com a Camí de Sant Jaume Aragonès o francaragonès.
Tres de les principals Rutescompostel·lanes a França, la ViaTuronensis, la Via Lemovicensis i la Via Podiensis, conflueixen en Sant Joan de Peu de Port, creuant des d'allí els Pirineus pel Port de Roncesvalls. Una vegada en territori espanyol, solca el nord de la Península fins a l'extrem occidental, rebent al llarg del seu recorregut, als pelegrins que transiten altres rutes jacobeas procedents de qualsevol part d'Espanya.
Aquesta ruta d'extraordinària riquesa cultural, artística i paisatgística es troba en l'actualitat ben documentada i dotada de senyalització i infraestructures adequades.
Aquesta és la ruta històrica per excel·lència, i recorre en gran part del seu trajecte el traçat de la Via Romana de Trajà que arribava fins a Fisterra.
És per tant fàcil d'imaginar que la riquesa artística de la mateixa sigui tan impressionant que la Unesco des de 1993 la inclou dins dels béns del Patrimoni Mundial de la Humanitat.[9]
Patrimoni arqueològic
Sens dubte, els jaciments arqueològics de la Serra d'Atapuerca són el principal ítem d'interès arqueològic que trobem al llarg del camí. Considerat per la Unesco com a Patrimoni Mundial de la Humanitat des de l'any 2000.[10]
A la rodalia de Ponferrada el viatger pot desviar-se per visitar Las Médulas, mines d'or explotades pels romans a cel obert. Es tracta d'un important jaciment arqueològic emmarcat en un impressionant paratge natural de gran valor paisatgístic. Considerat per la Unesco com a Patrimoni Mundial de la Humanitat des de l'any 1997.[11]
Són nombrosos els castros cèltics i romans que trobem al llarg del viatge, mostra de l'antiguitat dels assentaments humans en aquests territoris, especialment en terres gallegues. Cal destacar les ruïnes de la romana Asturica Augusta, avui Astorga.
En alguns trams del recorregut es conserva en un considerablement bon estat el paviment original i les fites indicadores (miliaris) de la calçada romana coneguda com a Via Trajana. També es conserven restes de la Via Aquitània en els voltants de Carrión de los Condes.
Patrimoni artístic i monumental
Temples i construccions religioses
Resulta obvi que aquesta ruta, sent considerada la matriu de la peregrinació jacobea, delit al caminante amb molts dels temples més majestuosos de la cristiandat. Vuit són les Catedrals que poden visitar-se al seu pas:
Convents, abadies i monestirs d'especial interès religiós, polític i cultural durant l'Edat Mitjana donen idea de la importància històrica d'aquesta via de comunicació:
Santuari de la Verge del Camí en Valverde de la Verge.
Santuari de les Angoixes en Molinaseca.
Santuari de Santa María la Real en O Cebreiro.
Construccions i monuments jacobeus
Els ponts han estat els grans indicadors del traçat de les diferents vies de comunicació. Com no podia ser d'una altra manera, en el traçat trobem aquestes construccions, iniciades, destruïdes, reconstruïdes i restaurades per les diferents civilitzacions que han poblat aquestes regions.
Ventes, hostatgeries, hospitals i altres serveis imprescindibles per atendre al pelegrí s'han anat aixecant al llarg dels segles. Molts d'aquests establiments han arribat fins als nostres dies, si bé no tots són emprats per a funcions molt diferents a les quals en origen es pretenia:
Gran Hospital de Pelegrins en Roncesvalles.
Hospital de la Herrada en Carrión de los Condes.
Hospital de la Reina en Ponferrada.
Hospital de la Verge del Pont en Sahagún.
Hospital dels Anglesos en Les Ferreries.
Hospital de La nostra Senyora de Gràcia a Viana.
Hospital de La nostra Senyora del Perdó en Cizur Menor.
Hospital de Pelegrins en Itero de la Vega.
Hospital de Pelegrins en Sant Nicolás del Real Camino.
Hospital de Pelegrins en Triacastela.
Hospital de Sant Antonio en Sarria.
Hospital de Sant Antonio Abad en Villafranca Montes de Oca.
Hospital de Sant Joan en Astorga.
Hospital de Sant Lázaro en Redecilla del Camino.
Hospital de Sant Lázaro de la Misericòrdia en Belorado.
Hospital de Sant Marcs en León.
Hospital de Sant Nicolás en Itero del Castillo.
Hospital de Santiago en Villafranca del Bierzo.
Hospital del Rei a Burgos.
Hostal dels Reis Catòlics a Santiago de Compostel·la.
Hostería de Palmeros en Frómista.
Hostería de San Giraldo de Aurillac, a O Cebreiro.
Venda del Caminante en Erro.
I com a elements essencials per sadollar la set de caminantes i pelegrins, moltes fonts regalen les seves aigües als viatgers que transiten aquesta via:
Font Ancos en Villadangos de l'Erm.
Font de la Roda en Boadilla del Camino.
Font de la Salut en Cacabelos.
Font de la Truita en El Grèvol.
Font dels Bous a Santiago de Compostel·la.
Font dels Pelegrins a Logronyo.
Font dels Romanís en Azofra.
Font de Sant Martín en Estella.
Font del Creuer en Fonts Noves.
Font del Moro en Villamayor de Monjardín.
Nombrosos creuers marquen el camí a seguir no només en aquest, sinó en molts dels traçats històrics de peregrinació compostel·lana. Entre ells el Creuer de Santa María en Arzúa, el Creuer de Sant Toribio en Sant Just de la Vega, la Creu de Ferro en Foncebadón, la Creu dels Valents en Grañón, la Creu de Monjardín en Villamayor de Monjardín, la Creu Inmaculista en Villatuerta, la Gran Creu dels Pelegrins en Roncesvalles, o els d'O Cebreiro, Gonzar, Avenostre, Casanova i Leboreiro.
Al llarg del camí, existeixen senyals que ho identifiquen. Unes estan directament relacionades amb la peregrinació com els Monuments al Pelegrí de Burgos. Obanos o l'Alt do Poio. Un dels més coneguts és sens dubte l'Homenatge al Pelegrí Alemany en El Grèvol.
Els Royos Jurisdiccionals, encara que no estan vinculats al camí en si, acompanyen al viatger en moltes de les localitats otrora poderoses. Entre ells el de Azofra o el de Boadilla del Camí.
Altres monuments reseñables amb certa relació jacobea són el Mosaic del Joc de l'Oca a Logronyo, les Fites del Camí en Ventosa o els Atributs Arzobispales en Astorga.
Construccions defensives
Per a protegir el pelegrí, nombroses construccions defensives han estat necessàries al llarg dels segles. En l'actualitat, moltes d'elles s'han convertit en autèntics monuments fedataris de la història i la cultura d'Espanya i Europa.
En moltes d'elles queden encara en bon estat de conservació les portes i arcs que permetien el pas a la ciutat. Com a exemples l'Arc de la Concepció a Mansilla de las Mulas, l'Arc de Santa Maria a Burgos, la Porta de San Roque a Melide o la Porta del Camí a Logronyo.
Però a més, notables fortaleses protegien el camí:
El poder polític que històricament han adquirit moltes de les poblacions per les quals discorre el camí han permès la construcció d'edificis de gran valor artístic i històric. Entre els quals donen cabuda a l'administració política poden ressenyar-se els ajuntaments de Lleó, Logronyo, Pamplona, Ponferrada, Portomarín o Viana, o la Cambra de Comptos de Navarra, a Pamplona.
La prosperitat econòmica queda plasmada amb gran claredat en la multitud de palaus i edificis residencials construïts al llarg de la Història. Una ínfima part d'ells poden ser:
Encara que algunes d'elles poden ser certament controvertides i polèmiques, entre les manifestacions populars més conegudes que se celebren al llarg del camí destaquen les següents, totes elles declarades d'Interès Turístic Nacional o Internacional:
Camino de Madrid a Santiago de Compostela. S. Martínez, F.G.Mascarell, M. de Paz. Ed. Asociación de los Amigos de los Caminos de Santiago de Madrid. 1999
Caminos de Santiago del Norte. Asociación Astur-Leonesa de Amigos del Camino de Santiago. 2004
Caminos jacobeos de Zamora. Pueblos y valores. Alfonso Ramos de Castro. 2000
El Camino de Santiago. Antón Pombo. Ed. Anaya Touring. 2004
El Camino de Santiago. Federación Española de Asociaciones de Amigos del Camino de Santiago. Ed. Valverde. 1993
Esencial Camino de Santiago. José Antonio Ortiz, Manuel Paz de Santos, Francisco García Mascarell. Asociación de Amigos del Camino de Madrid. 2001
