Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Cafè vienès (beguda)

Un cafè vienès.

Un cafè vienès (conegut també en italià com espresso amb panna) és un cafè exprés petit o doble, generalment lleuger, si pot ser amb un cafè torrat prou clar, cobert amb crema batuda (i també pot ser esquitxat amb xocolata en pols o en flocs), que tradicionalment se serveix en tassa mitjana.

A moltes cafeteries se serveix una variant de cafè vienès (anomenada cappuccino), que consisteix en un cafè exprés amb llet, cobert per sobre amb crema batuda, salpicat amb xocolata ratllada o canyella o les dues coses alhora.

A l'origen era molt popular als cafès de Budapest i Viena.

A Viena, però, l'expressió "cafè vienès" no existeix: l'especialitat que tradicionalment se serveix en cafès i pastissos s'anomena "Melange" i consisteix en cafè barrejat amb llet, el tot encimbellat amb escuma de llet. Contràriament a la creença popular a França, el "melange" vienès no conté crema batuda ni xocolata.

Beguda freda

El "cafè vienès" també pot referir-se a una preparació freda, i després és sinònim de cafè liegès. Durant la Primera Guerra Mundial, la Batalla dels Forts de Lieja va donar als aliats un temps preciós i va despertar un gran interès en Lieja. A París, el cafè vienès, el nom del qual evocava l'enemic, va ser reanomenat café Liégeois. Ara, a Lieja, que fou isolada de París durant els quatre anys d'ocupació, l'expressió "cafè vienès" es va mantenir en ús.[1]

Referències

  1. Masson-Loodts, Isabelle. Primento. Paysages en bataille : Les séquelles environnementales de la Grande Guerre (en francès), 2014-05-13. ISBN 978-2-511-01360-1. 
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9