Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Círvia

Infotaula d'ésser viuCírvia
Seriola dumerili Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN198643 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdrePerciformes
FamíliaCarangidae
GènereSeriola
EspècieSeriola dumerili Modifica el valor a Wikidata
(Risso, 1810)
Nomenclatura
ProtònimCaranx dumerili Modifica el valor a Wikidata

La círvia, cèrvia, cerviola o cirviola[1] (Seriola dumerili) és un peix de l'ordre dels perciformes, de cos anàleg al dels escòmbrids i de color gris blavós amb parts laterals i inferiors grises argentades. La forma jove rep el nom de verderol.[2]

Noms populars

Vegeu https://ca.wiktionary.org/wiki/c%C3%A8rvia.

Morfologia

Té un cos fusiforme, allargat i lleugerament comprimit de talla: màxima 190 cm, comuna entre 30 i 50 cm, cobert d'escates molt petites i cicloides (llises). La línia lateral acaba en una carena ben visible. Té dos solcs transversals (dorsal i ventral) i un rostre cònic. Boca relativament petita, lleugerament obliqua i terminal amb dents molt petites, en banda, i a cada maxil·lar d'onze a dinou branquispines totals al primer arc branquial. Té dues aletes dorsals, la primera formada per espines curtes i la segona amb una espina i la resta per radis tous. L'anal, relativament, curta amb tres espines, tot i que les dues primeres són sovint poc visibles i queden incloses a la pell. Les pectorals són més curtes que les ventrals. La caudal és forcada i potent.

La coloració varia amb l'edat; els exemplars molt joves llueixen cinc o sis bandes verticals fosques que no envaeixen les membranes interradials de la segona aleta dorsal i de l'anal; el color general del fons sempre daurat. Els adults tenen el dors de color oliva, els flancs argentats i el ventre blanquinós. Quan l'animal està excitat, presenta una barra nucal fosca que va des de l'ull fins a l'origen de la dorsal i una línia daurada poc aparent que corre, longitudinalment, de cap a cua.

Comportament

Espècie pelàgica i demersal. Viu entre 20 i 70 m, però pot arribar fins als 360 m. Els joves són associats amb objectes flotants.

Exemplar de círvia.

Alimentació

S'alimenta de petits peixos i invertebrats (crustacis i cefalòpodes).

Reproducció

Desova a les aigües costaneres de maig a juny.

Distribució geogràfica

Es troba a tota la Mediterrània (excepte a l'Adriàtic i a la mar Negra). A l'Atlàntic Oriental des del sud de les Illes Britàniques (on és rara) fins al Marroc. Probablement, es tracta d'una espècie cosmopolita circumglobal present des de Nova Escòcia al Brasil, Golf d'Aràbia, Austràlia, el Japó i les Illes Hawaii.

Pesca

Pesca semiindustrial, artesanal i esportiva (pesca submarina). Es captura amb soltes, morunes, tremalls, teranyines i curricà. La seua pesca no està regulada ni té talla mínima legal.

Referències

Bibliografia

  • Lloris, Domènec i Meseguer. Recursos marins del Mediterrani: fauna i flora del Mar Català. Barcelona: Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya, octubre del 2000, plana 65. ISBN 84-393-5244-1. 
  • Riera, F.; Oliver, J.; Terrassa, J. Peixos de les Balears. Conselleria de Medi Ambient, Ordenació del Territori i Litoral. Direcció General del Medi Ambient, 1998. 
  • Mercader, Ll. «Peixos de la Costa Brava». El Cau, Quaderns del Museu Municipal de la Costa Brava. Ajuntament de Palamós, 1993.
  • Huguet, A. Catàleg d'espècies d'interès pesquer a Catalunya (pdf). Generalitat de Catalunya. Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, 1995. 
  • Alegre, M.; Lleonart, J.; Veny, J. Espècies pesqueres d'interès comercial. Nomenclatura oficial catalana. Dep. Cultura, Generalitat de Catalunya, 1992. 

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9