Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Càncer d'úter

Plantilla:Infotaula malaltiaCàncer d'úter
Imatge histològica d'adenocarcinoma d'endometri modifica
Tipuscàncer ginecològic, malaltia uterina, neoplàsia uterina i malaltia Modifica el valor a Wikidata
Especialitatoncologia Modifica el valor a Wikidata
Clínica-tractament
Patogènesi
Localitzacióúter Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-112C78 Modifica el valor a Wikidata
CIM-10C54
CIM-9179
CIAPX77 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
eMedicine258148 Modifica el valor a Wikidata
Orphanet213564 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0042138, C0153567, C0153567, C0042138 i C5679800 Modifica el valor a Wikidata
DOIDDOID:363 Modifica el valor a Wikidata

El càncer uterí és un tipus de càncer que inclou diversos diferents tipus de tumors que poden desenvolupar-se a l'úter. La joventut de la dona n'és un dels factors de risc més importants,[1] però també s'ha documentat que els homes transgènere que mantenen el seus genitals de naixement pateixen un risc addicional de contraure'l atesa l'exclusió social i mèdica que pateixen.[2]

Tipus de càncer uterí

D'entre els diferents subtipus en què es classifica el càncer uterí, hi ha quatre categories principals. En primer lloc, el sarcoma uterí o sarcoma del miometri a la capa muscular de l'úter, que sol ser anomenat leiomiosarcoma. En segon lloc, el càncer d'endometri. En aquest cas, el carcinoma endometrial s'origina a partir de cèl·lules de les glàndules de l'endometri (recobriment uterí). Aquest tipus inclou les varietats comunes i tractables d'adenocarcinoma endometroide ben diferenciat com també els tipus més agressius de carcinoma serós de papil·les uterines i el carcinoma uterí de cèl·lules. El sarcoma estromal endometrial n'és també una subvariant i s'origina a partir dels teixits connectius de l'endometri, i és molt menys freqüents que el carcinoma endometrial. Per altra banda, el tumor müllerià mixt maligne és un tipus rar de tumor endometrial que presenta diferenciació tant glandular (carcinomatós) com a nivell estroma (sarcomatós) - es desconeix quina és la veritable cèl·lula d'origen.

En tercer lloc, el càncer cervical o de coll uterí és pràcticament en tots els casos una conseqüència de la infecció pel virus del papil·loma humà i es desenvolupa a la zona de transició del cèrvix —la zona inferior de l'úter que es troba a la part superior de la vagina.[1] En darrer lloc, la malaltia trofoblàstica gestacional és un altre tipus de càncer uterí que està associat amb processos neoplàstics originats en teixits d'un embaràs que sovint està ubicat a l'úter.

Freqüència d'aparició

El 2012, tan sols el 0,58% de les defuncions per càncer d'úter als Estats Units d'Amèrica es produïren en persones de menys de 35 anys, mentre que el 66,70% es produïren en individus de 65 anys o més.[3] Exclòs el càncer de cervical, a Catalunya, les taxes de mortalitat (x 100.000 hab.; i en % sobre el total de càncers per sexe; estandarditzades segons sexe, 2018) són: 4,25 dones; 3,79% en dones.[4]

Referències

  1. 1,0 1,1 «Càncer de Coll d'Úter». Hospital Clínic de Barcelona, n.d. [Consulta: 28 febrer 2022].
  2. «Policy brief: Transgender people and HIV». Organització Mundial de la Salut, 7-2015, pàg. 23.
  3. «USA CAUSES OF DEATH BY AGE AND GENDER» (en anglès), 11-04-2014. [Consulta: 27 febrer 2015].
  4. «Mortalitat». Departament de Salut. [Consulta: 30 agost 2020].

Vegeu també

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9