Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Càlcul lambda

El càlcul lambda (o càlcul-λ) és un sistema formal dissenyat per investigar la definició de funció, la noció d'aplicacions de funcions i la recursió. Fou introduït per Alonzo Church i Stephen Kleene a la dècada de 1930; Church va usar el càlcul lambda el 1936 per resoldre el Entscheidungsproblem. Pot ser usat per definir de manera neta i precisa què és una "funció computable".

Church va resoldre negativament el Entscheidungsproblem: va provar que no hi ha algorisme que pugui ser considerat com una "solució" al Entscheidungsproblem.

El càlcul lambda ha influït enormement en el disseny de llenguatges de programació funcionals, especialment LISP.

Es pot considerar al càlcul lambda com el més petit llenguatge universal de programació. Consisteix en una regla de transformació simple (substitució de variables) i un esquema simple per definir funcions.

El càlcul lambda és universal perquè qualsevol funció computable pot ser expressada i avaluada mitjançant ell. Per tant, és equivalent a les màquines de Turing. Tot i això, el càlcul lambda no fa èmfasi en l'ús de regles de transformació i no considera les màquines reals que puguin implementar-lo. Es tracta doncs d'una proposta més propera al programari que al maquinari.

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9