|
Burt ReynoldsBurton Leon Reynolds, Jr. (Lansing, Michigan,[1] Estats Units, 11 de febrer de 1936 - 6 de setembre de 2018),[2][3] mundialment conegut el nom de Burt Reynolds, fou un actor, director i productor de cinema estatunidenc. Era conegut per papers com Lewis Medlock a Deliverance, Paul Crewe a The Longest Yard, Bo «Bandit» Darville a Smokey and the Bandit, J.J. McClure a The Cannonball Run i Jack Horner a Boogie Nights: Va ser el número u de taquilla entre 1978 i 1982. BiografiaFill de Burton Reynolds, d'origen cherokee i de Fern Miller, Burt Reynolds ha passat una part de la seva infantesa a Lansing a Michigan fins a la incorporació del seu pare a la US Army.[4] Acompanyat de la seva mare i germana, marxa a viure a Fort Leonard Wood, on va viure dos anys fins a la marxa del pare cap a Europa.[5] El 1946, després d'una breu tornada a Lansing, la família s'instal·la a Riviera Beach a Florida on el seu pare serà cap de la policia. Enamorat de futbol americà, el segon any al College a Palm Beach High School, s'incorpora a l'equip júnior de Florida com corredor i rep nombroses ofertes. Després de graduar-se entra a la universitat de Florida gràcies a una borsa d'estudi dedicada a l'esport. Espera esdevenir futbolista professional, però es fereix en el primer partit de la temporada. Ferida que s'agreujà un any més tard per un accident de cotxe. Decideix llavors fer-se policia però el seu pare li suggereix acabar els seus estudis per tal d'esdevenir agent de provació. S'inscriu al College de Palm Beach on segueix els cursos de Watson B.Duncan III que li descobreix un talent d'actor. Li dona un paper a Outward Bound, per la qual guanya un premi el 1956 per a la seva interpretació. Alguns anys més tard, declararà que Duncan ha estat la persona més influent de la seva vida. Burt Reynolds fou igualment membre de la fraternitat Phi Delta Theta de Florida.[6] CarreraEl premi d'interpretació rebut per a Outward Bound inclou igualment una borsa per integrar-se en una tropa de teatre, el «Parc Hyde Playhouse» a Nova York per a l'estiu. Encara que se li proposin papers més madurs, Burt Reynolds no considera una carrera artística, i allò malgrat les bones crítiques a l'obra Te i Simpatia de Robert Anderson al Neighborhood Playhouse a Nova York. Marxa tanmateix de gira on els seus talents de conductor de bus són tan apreciats com els d'actor. Després de la gira, Burt Reynolds torna a Nova York on integra una escola de teatre en companyia de Franck Gifford, Carol Lawrence, Red Buttons i Jan Murray. Després d'una actuació mediocre, considera tornar a Florida. Tanmateix obté un paper a Mister Roberts amb Charlton Heston. Malgrat els consells de Josh Logan que li diu d'anar a Hollywood, no es troba prou a punt per a tal salt. Esperant una oportunitat, Burt Reynolds accepta petites feines (servidor, xofer/repartidor, goril·la al Roseland Ballroom). Mentre fa de descarregador, li proposen 150 dòlars per llançar-se per una finestra de vidre en directe en un programa de televisió. Comença a Broadway a Look, We've Come Through. El 1959/1961, apareix en la sèrie Riverboat de la NBC amb Darren McGavin. El 1960/1961, participa igualment en la sèrie The Blue Angels. Aquest mateix any, és convidat com estrella convidada en un episodi dels Germans Brannagan. Continua apareixent en altres shows a la televisió, entre els quals un paper d'indi a Gunsmoke de 1962 a 1965. El 1961, roda la seva primera pel·lícula, Angel Baby. Seguint els consells de Clint Eastwood, deixa el sistema de Hollywood i va cap a primers papers en pel·lícules de baix pressupost, anomenats spaghetti western, com Navajo Joe (1966) i 100 Rifles (1969). Les seves interpretacions fan que trobi papers en pel·lícules de grans pressupostos. Però amb Delivrance de John Boorman el 1972 troba la seva notorietat i prefigura la continuació de la seva carrera. S'especialitza des de llavors en papers d'home fort, unint-ho amb les seves aficions, el futbol americà, a The Longest Yard(1974) de Robert Aldrich, o l'automobilisme interpretant dos personatges recurrents a Smokey and the Bandit (1977) i Cannonball ! (1981). Afirma a la premsa que Albert Broccoli li ha proposat el paper de James Bond després de la marxa de Sean Connery, però ho va refusar declarant «que un americà no pot interpretar James Bond». El 1973, treu l'àlbum Ask Me What I Am. També ha cantat en duo amb Dolly Parton a The Best Little Whorehouse in Texas. El 1975, funda la Roburt Company i es llança a la realització de Gator (1976). El mateix any, posa nu a la revista Cosmopolitan del mes d'abril (volum 172, número 4). Burt Reynolds ha aparegut igualment en una emissió consagrada a la pesca i a la caça, The American Sporstman, presentada per Grits Gresham i que porta celebritats al voltant del món. El 15 de març de 1978, obté la seva estrella al Hollywood Walk of Fame i en el mateix any fa construir un cafè teatre a Jupiter, Florida. La seva notorietat li permet fer venir celebritats i els seus xous es fan amb la taquilla tancada. En els anys 1980, les crítiques i el públic li retreuen papers cada vegada més similars i les seves pel·lícules fan cada vegada menys calaix. Amb el seu amic Bert Convy, coprodueix Win, Lose or Draw , un programa de televisió sobre el concepte del Pictionnary, on participa igualment. Durant la primera meitat dels anys 1990, és l'estrella de la sèrie Evening Shade a la CBS. Malgrat l'èxit, les finances de Burt Reynolds estan en vermell, per un estil de vida extravagant, males inversions, sobretot en una cadena de restaurants de Florida. Es declara en fallida el 1996. El mateix any, torna al cinema amb Striptease que és lloada per la crítica malgrat el fracàs de la pel·lícula al box office. La seva carrera troba una nova empenta el 1997 amb Boogie Nights, i la crítica internacional saluda la seva feina de realitzador de pel·lícules X en el llargmetratge de Paul Thomas Anderson inspirat en la vida de l'actor porno John Holmes. Però les seves pel·lícules següents no tenen l'èxit esperat, l'actor s'ha de conformar amb papers secundaris, com a The Longest Yard (2005) amb Adam Sandler en un remake de The Longest Yard de la qual era el protagonista el 1974. La ironia vol que l'original de 1974 li va valer un premi Grammy i que un Razzie Award li sigui atorgat pel remake. El 20 de maig de 2007, rep un premi que reconeix el conjunt de la seva carrera al 7è Taurus World Stunt Awards. Ha refusat el paper de Han Solo per al primer Star Wars, ja que trobava el guió massa "infantil" Vida privadaEn el transcurs de la seva vida, Burt Reynolds va mantenir una relació amorosa amb Tammy Wynette, Lucie Arnaz, Adrienne Barbeau, Susan Clark, Sally Field, Lorna Luft, Tawny Little, Pam Sceaux, Dinah Shore i Chris Evert. La seva relació amb Dinah Shore va atraure l'atenció tenint en compte el fet que era 20 anys més gran. Reynolds ha estat casat amb l'actriu Judy Carne de 1963 a 1965 i amb l'actriu Loni Anderson de 1988 a 1993 amb qui va adoptar un fill, Quinton Anderson Reynolds (nascut el 31 d'agost de 1988). NegocisEl 1982, Reynolds es va convertir en copropietari dels Tampa Bay Bandits, un equip professional de futbol americà en la USFL el malnom del qual està inspirat en el personatge de la pel·lícula Smokey and the Bandit. Fou igualment copropietari d'una quadra de NASCAR. Filmografia
Anys 1960
Anys 1970
Anys 1980
Anys 1990
Anys 2000
Anys 2010
Videojocs
Premis i nominacionsPremis
Nominacions
Referències
Enllaços externs
|
