|
Buriti
El buriti o moritxe (Mauritia flexuosa),[1] és una espècie de palmeres de la família dels arecàcies, endògena de les zones tropicals de Sud-amèrica.[2] Les fruites, l'oli i el suc són aliments valorats. Les fibres i la fulles es fan servir en cordes, teulats… Arbre essencial de les cultures indígenes, avui se'n fan també plantatges.[3] DescripcióTé tiges solitàries de 20 a 35 m d'altura i 3 a 4 de diàmetre de color cafè clar. La corona està formada per 11 a 14 fulles amb raquis de 2,5 m de longitud. La inflorescència és erecta amb peduncle d'1 m i raquis d'1,5 m de llarg. Raïms amb més de mil fruits, cadascun de 5 a 7 cm de llarg i 4,5 a 5 cm de diàmetre, color vermell fosc, amb mesocarpi carnós taronjat o groc i llavor color castany. Fa arrels horitzontals de fins a 40 metres.[4] El gènere te el nom en honor de Joan Maurici de Nassau-Siegen, de la Companyia Neerlandesa de les Índies Occidentals, governador de les possessions de les Províncies Unides al Brasil.[5] L'epítet flexuosos significa tortuós, sinuó.[6] HàbitatProlifera en terrenys inundables a l'Amazònia, la conca de l'Orinoco i els vessants baixos dels Andes fins a 500 metres d'altitud.[2] Creix en grans poblacions en una mena de bosc mixt que forma un ecosistema que atreu la fauna en l'època de fructificació. Cultiu Els distànciaments recomanats en monocultura són variats, el més freqüent és de 8 × 8 m, i col·locant en cada punt de plantació dos plançons espaiades d'un metre per a eliminar l'excés de plantes masculines; n'hi haurà de mantenir en la població un màxim de 20%. La fructificació de l'aguaje comença entre els 7 a 8 anys després de la plantació, quan les plantes atenyen una altura de 6-7 m, encara que es van observar plantes fructificar a partir del quart any. Fructifica tot l'any, amb majors concentracions entre els mesos de febrer-agost i relativa escassesa els mesos de setembre-novembre. La producció en sistemes naturals s'estima en 6,1 t/ha al Perú i 9,1 t/ha a Colòmbia; sota cultiu, en plantacions de monocultiu de cent palmells per hectàrea, s'obté 19 t/ha amb una mitjana de 190 kg per planta. UsosDes de temps immemorial la població nativa fa un ús múltiple d'aquest palmell.[7] Se'n mengen els fruits que tenen una pulpa altament nutritiva com què conté proteïnes, greix, vitamines i carbohidrats. Es menja fresca. El suc de la fruita o de l'arbre es fa servir per a fabricar begudes fermentades. L'oli és ric en àcids grassos, tocoferols i betacarotè.[8] De les fulles s'extreuen fibres per a fabricar cordes, cistelles i altres objectes. En els troncs crien les larves mojojoy o mukindi de coleòpters (Rhynchophorus palmarum, Rhinostomus barbirostris) que són considerades com una plaga per molt que són comestibles, rics en proteins i grassos.[9]
Referències
Bibliografia
 A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Buriti |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
.svg){kind=icon}
