Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Buraku

Infotaula grup humàBuraku
lang=
Modifica el valor a Wikidata
Tipusgrup humà i classe social Modifica el valor a Wikidata
Part dejerarquia del Japó feudal Modifica el valor a Wikidata
Epònimvilatge Modifica el valor a Wikidata
Geografia
EstatJapó Modifica el valor a Wikidata
Bandera de la Lliga d'Alliberament Buraku

Els Buraku , Burakumin (部落民: buraku, comunitat o llogarret + min, gent), o hisabetsu buraku (被差別部落 comunitats discriminades / llogarrets discriminats") del Japó són la població discriminada japonesa. No es tracta d'una minoria racial o ètnica, però els seus membres són reconeguts com a descendents de les poblacions sense casta del període feudal (segle xvii). Es dediquen principalment a fer peces de pell, feina rebutjada pels japonesos com a país budista, ja que requereix el sacrifici dels animals.

Dos grups principals representen els Buraku: la Lliga d'Alliberament Buraku (LAB) i la Federació japonesa del Moviment d'Alliberament Buraku (MAB).

Bandera del Moviment d'Alliberament Buraku

La LAB fa servir la bandera negra que fou dissenyada per Mankichi Nishimitu i creada el 1935 com a bandera de la Suihei-sha (Associació de l'Horitzó) que fou l'organització original d'alliberament social dels buraku. Fundada el 1922, conjuntament amb altres organitzacions formà el 1946 el Comitè Nacional d'Alliberament Buraku, que canvià de nom el 1955 per esdevenir Moviment Buraku i després el Moviment d'Alliberament Buraku. El negre simbolitza els anys negres de la discriminació i el vermell l'alegria de l'alliberament; la corona d'espines és la que fou posada sobre el cap de Jesucrist i representa el desconsol. El MAB disposa d'una bandera vermella. L'organització es va escindir de la LAB el 1976.

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9