Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Bukovskyita

Infotaula de mineralBukovskyita
Fórmula químicaFe3+₂[OH SO₄ AsO₄]·7H₂O
EpònimAntonín Bukovský (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusKaňk Modifica el valor a Wikidata
Classificació
Categoriaarsenats
Nickel-Strunz 10a ed.08.DB.40
Nickel-Strunz 9a ed.8.DB.40 Modifica el valor a Wikidata
Propietats
Sistema cristal·lítriclínic
Colorgroc clar, taronja, gris-verd
Fracturadesigual, terrosa
Duresa (Mohs)5
Color de la ratllablanca-groga
Diafanitattranslúcida
Densitat2,34
Estatus IMAaprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA1967-022 Modifica el valor a Wikidata
SímbolBuk Modifica el valor a Wikidata

La bukovskyita o bukovskýita,[1] i poc freqüentment arsendestinezita, és un mineral de la classe dels arsenats. Anomenat així l'any 1967 per František Novák, Pavel Pavondra i Jiňí Vtělenský en honor del químic txec Antonín Bukovský (1865-1950), que va ser el primer a analitzar-lo.[2]

Característiques

És un arsenat hidratat de ferro amb anions addicionals de sulfat i hidroxil. Està químicament relacionat amb la similar zykaïta. Forma nòduls amb una superfície reniforme. Sota un microscopi, aquests nòduls apareixen com una col·lecció de petites agulles similars al guix, algunes de les quals es poden arribar a veure a simple vista.

Formació

És un mineral que es forma a la superfície de zones amb escòries i runes de mines, com a producte de l'alteració a la intempèrie de sulfurs de ferro i arsènic, comunament a partir de l'arsenopirita. Es sol trobar associat a altres minerals com l'arsenopirita, la pirita o el quars.

Referències

  1. Garrido, Josep Lluís; Ybarra, Joan Manuel. Nomenclàtor de les espècies minerals, 2010, p. 374 [Consulta: 21 desembre 2013]. 
  2. «Bukovskýite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 desembre 2013].
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9