|
Bruc boal
 El bruc boal (Erica arborea) és un arbust de la família de les ericàcies.[2] També es coneix com a bruc mascle, bruc de soques, bruc de bou o bruc de pipes.[3] L'epítet específic arborea prové del llatí i significa ‘arbòria’. DescripcióÉs un arbust molt ramificat, amb les tiges erectes, que als Països Catalans pot arribar fins als 3 m d'alçada. A les Canàries o Madeira pot arribar a fer-se un arbre. Les fulles són lineals i estretes, de 3 a 4 mm de llargada, de color verd fosc. Les flors són petites i blanques en forma de campaneta o gerreta. El bruc boal floreix entre els mesos de febrer i maig, i cada individu fa multitud de flors blanques.[4] El fruit és una càpsula molt petita. La fusta de l'arrel, en forma de bulb, és molt utilitzada en la fabricació de pipes (de fumar). Distribució i hàbitatAquesta planta és originària de la terra baixa mediterrània, principalment a la Península ibèrica, França, Itàlia i Grècia, però també es troba en algunes parts del nord d'Àfrica. Prefereix els sòls silícics. Se'l troba gairebé exclusivament a la terra baixa, a les parts altes dels massissos, comú en alzinars i brolles d'estepa i brucs, allà on el sòl ha estat descarbonatat per la pluja. Es pot trobar entre els 0 i els 1.000 metres d'altitud; rarament entre els 1.000 i els 1.200 metres.[5] Es distingeix fàcilment del bruc d'hivern, que floreix a la tardor i té les flors de color rosat. Fabricació de pipesLa fusta per a fer pipes prové de l'arrel de l'Erica arborea. Les propietats principals: densitat i resistència a la calor de la fusta de l'arrel de bruc,[6] la fan ideal per tallar pipes de fumar d'alta qualitat i de llarga durada.[7] Des de fa moltes generacions l'arrel del bruc, prèviament bullida s'exporta a Anglaterra per fabricar les millors pipes, des de dues poblacions de la península ibèrica, Santa Coloma de Farners, Alcalá de los Gazules i també Jimena.[8] Referències
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
.svg){kind=icon}
