Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Broteas

Infotaula personatgeBroteas
Tipuspersonatge mitològic grec Modifica el valor a Wikidata
Dades
Gèneremasculí Modifica el valor a Wikidata
Família
MareEurianassa Modifica el valor a Wikidata
PareTàntal Modifica el valor a Wikidata
FillsTantalus Modifica el valor a Wikidata
Altres
EquivalentBroteus Modifica el valor a Wikidata

Broteas era el nom d'un caçador i escultor de la mitologia grega. La llegenda li atribueix l'escultura gegant de la deessa Cíbele que hi ha en una muntanya a prop de Magnèsia del Sipilos.

Parentiu

Era fill de Tàntal, però el nom de la mare varia segons les versions: Dione, Eurianassa,[1][2] o Eurithemista.[3] Els seus germans eren Níobe[4] i Pèlops.[5]

Escultura

Escultura tallada a la roca a les muntanyes Sipilos.
A prop de l'escultura de Broteas hi ha la figura que plora del mont Sipilos que, segons la llegenda és Níobe convertida en pedra.

Es deia que va esculpir la imatge més antiga de la Mare Terra (Cíbele) que, segons Pausanias era adorada pels habitants de Magnèsia del Sipilos. La figura està esculpida en la mateixa roca de la muntanya, en un sortint anomenat Coddinus, al vessant nord del mont Sipilos, un indret que segons els mitògrafs conté la força espiritual (daemon) de l'avi de Broteas, Zeus.[6]

L'escultura, esmentada pel geògraf del segle ii Pausànias, va ser redescoberta el 1888 per W. M. Ramsay[7][8] i encara és visible des de la carretera a uns 6 o 7 km a l'est de Manisa (El nom actual de l'antiga Magnèsia del Sipilos). L'única part que no s'ha conservat és el cap, que s'ha malmès a causa dels processos naturals de l'erosió.[9] La figura fa uns 9 metres d'alçada i està en un entrant de la muntanya de cara a una plana on es troba la població d'Akpinar. Aquesta escultura sovint es confon amb la «Roca que plora» (en turc dita: Ağlayan Kaya), una formació natural que el mite relaciona amb la transformació en pedra de la germana de Broteas, Níobe.[10]

La deessa representada sembla que duia una corona cilíndrica (polos), sosté els pits amb les mans, i al costat dret del cap hi ha les restes d'uns jeroglífics hitites, cosa que coincideix amb el fet que la zona va estar habitada pels hitites al segon mil·lenni abans de Crist. A la rodalia també hi ha troballes arqueològiques relacionades amb la dinastia hitita de Tàntal. A uns 2 km cap a l'est d'Akpınar hi ha dos monuments esmentats per Pausànias: la «tomba de Tàntal» (cristianitzada amb el nom de «Tomba de sant Caralambos») i el "tron de Pelops", que en realitat és un altar fet de roca.

Mort

Segons la llegenda, Broteas es va sacrificar morint en una pira. Broteas quan anava a caçar no volia fer els honors a la deessa dels boscos, Àrtemis, i ella, per castigar-lo, el va fer tornar boig fins que es va llançar al foc. Martin P. Nilsson creu que el mite es va crear per donar una explicació etiològica a la tradició de llançar una figura humana a una pira durant la festa en honor d'Àrtemis.[11] El mateix mitema es troba en la llegenda d'Acteó.[12][13]

Broteas a Egipte

Un fragment de papir relaciona Broteas amb la ciutat egípcia d'Oxirrinc amb Dàrdanos, fill de Zeus i de la nimfa Electra, però no hi ha cap més document que confirmi aquesta connexió.[14]

Descendència

Es deia que era un ésser de gran lletjor, però va tenir un fill al qui va posar el mateix nom que el seu pare, Tàntal. Aquest fill va ser rei de Lídia i es va casar amb Clitemnestra.[15]

Llegendes posteriors

L'escriptor llatí Ovidi el va fer sortir en el seu poema Ibis, com a arma per a descarregar el seu odi contra un enemic:

«Que les parts del teu cos,
siguin confiades
a les flames de la pira
i siguin cremades
tal com diuen que feu Broteas
seguint l'impuls de desig mortal.»

—[16]

L'humanista Domizio Calderini va editar l'any 1479 uns poemes comentats de Marcial als que va afegir l'Ibis d'Ovidi. En aquests comentaris es deia que Broteas era fill de Vulcà i de Minerva, i que el motiu del seu suïcidi va ser la seva insuportable lletjor. El mateix any, Calderini va publicar una obra titulada Defensio adversus Brotheum, un atac adreçat als seus adversaris en qüestions literàries: Angelo Sabino i Niccolò Perotti, emmascarat sota el pseudònim "Fidentinus". Giglio Gregorio Giraldi i altres poetes van plagiar aquesta versió del mite al llarg del segle xv i va esdevenir la versió dominant fins al segle xviii posant a més, de moda escriure Broteas amb th (Brotheus).[17]

Natalis Comes va escriure l'any 1567 una obra de gran influència posterior, titulada Mythologiae, en la qual reprèn la versió de Calderini: «Brotheus, qui era víctima de les burles de tothom pel seu aspecte deforme, es va llançar a les flames cercant en la mort la forma de fugir dels comentaris malintencionats.»[18] Aquesta descripció es repeteix de forma molt semblant en The Anatomy of Melancholy (1621) de Robert Burton.[19] En arribar al segle xix, Samuel Johnson en el seu Dictionary afegeix una nova variació, Broteas es va llançar a l'interior del volcà Etna.[20]

Referències

  1. ↑ Joan Tzetzes, Lycophron, 52
  2. ↑ Euripides, Scholia d'Orestes, 5
  3. ↑ Euripides, Scholia d'Orestes,11
  4. ↑ George Perrot: History Of Art In Phrygia, Lydia, Caria and Lycia, 2007, Marton Press, p. 62, ISBN 978-1-4067-0883-7
  5. ↑ Jordi Parramon: Diccionari de la mitologia grega i romana, Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 209, Barcelona, 1997, ISBN 84-297-4146-1, p. 170
  6. ↑ Pausanias: Descripció de Grècia, III.22.4
  7. ↑ W. M. Ramsay. A: The Journal of Hellenic Studies. 1882, p.64
  8. ↑ W.M. Ramsay, «A Study of Phrygian Art»- A: The Journal of Hellenic Studies nº9, 1888, p.350-382
  9. ↑ G.E. Bean, Aegean Turkey: an archaeological guide, vol. II, p 31-33 i plànol 3; C. P. Jones, A Geographical Setting for the Baucis and Philemon Legend (Ovidi "Metamorphosis" 8.611-724), Harvard Studies. Classical Philology nº96,1994, p 210 i seg.
  10. ↑ Pausanias: Descripció de Grècia, I. 21, 3
  11. ↑ αιτιολογία (etiologia), terme grec format per αἰτία (aitia, «causa» i λογία (logia,«estudi,investigació»), és a dir «buscar la causa que ha motivat quelcom»
  12. ↑ Martin P. Nilsson, «Fire-Festivals in Ancient Greece», A: The Journal of Hellenic Studies núm. 43.2, 1923, p. 144 i nota 2; Nilsson cita al Pseudo-Apol·lodor, Epitome II, 2.
  13. ↑ Walter Burkert,Peter Bing: Homo Necans. University of California Press 1983, p 111
  14. ↑ The Oxyrhyncus Papyri, ed. E. Lobel, part XXVIII, 1963, nº 2503
  15. ↑ Eurípides. Iphigenia at Aulis. En altres versions Clitemnestra es va casar amb Agamèmnon sense haver estat casada abans amb Tàntal
  16. ↑ Ovidi, "Ibis" p.517 o 519 en algunes edicions. (Quodque ferunt Brotean fecisse cupidine mortis, / Des tua succensae membra cremanda pyrae)
  17. ↑ Lilius Gregorius Gyraldus, De poetis nostrorum temporum 25, Berlin, 1894, ed.Wotke p. 20; Paul Cortese (Paulus Cortesus), De hominibus doctis dialogus en l'edició de Gabriel Richards, Florència, 1734, p. 49; Friedrich Gotthilf Freytag, Adparatus litterarius, Leipzig, 1753, vol. 2, p. 1378; W. Parr Greswell, Memoirs of Angelus Politianus, Manchester, 1805, p. 83; David Clément, Bibliothèque curieuse historique et critique, Leipzig, 1756, vol. 6, p. 56; Maurizio Campanelli, Polemiche e filologia ai primordi della stampa: le Observationes di Domizio Calderini, Roma 2001, p. 21–26
  18. ↑ Natalis Comes, Mythologiae 2, 6, p. 101, línia 43 en l'edició de Venècia del 1581
  19. ↑ J.B. Bamborough, Martin Dodsworth, Robert Burton: The Anatomy of Melancholy, Oxford, ed. Clarendon Press, 2000, vol. 5, p. 30; en l'edició de 1875 p.587
  20. ↑ Johnson's Dictionary of the English Language Londres, edició nº16: 1805, p. 248–249, edició nº19: 1812, p. 253
Kembali kehalaman sebelumnya