Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Broquer

Part davantera i posterior d'un broquer.
Espasa i broquer de combat, placa del Tacuinum Sanitatis il·lustrat a Lombardía, c. 1390.
Broquer irlandès.

Un broquer (a vegades broquell) és un escut petit, de ferro o d'acer, i més comunament de fusta, cobert de pell girada o cuiro i amb la vora guarnida de ferro, que té al centre una cassoleta del mateix metall, buida perquè la mà pugui empunyar l'embrazadura o maneta, col·locada per dins. Aquella formava a l'exterior la broca, d'on segons Clouard (Memòria de l'Acadèmia de la Història) procedeix el nom d'aquesta arma defensiva. Altres autors pretenen derivar-lo del llatí bū[c]cula («boqueta», «galta», «visera del casc»), amb la paraula es designava la boca oberta de la cara o mascaró que solien posar els romans en el centre de l'escut.

En general, va ser utilitzat durant l'edat mitjana i el Renaixement, consistint en una pobra protecció enfront de les armes llancívoles, com sagetes, però útil per desviar el cop d'una espasa o d'una maça. Hi havia dues formes documentades de broquers medievals. El primer, era un simple escut rodó amb la embraçadura directament darrere del centre amb una varietat de superfícies i gruixos. Podien tenir sortints a la part superior i inferior, com es descriu al manual de Hans Talhoffer (esgrimista medieval alemany), o amb anells tancats, com en un exemplar de la Col·lecció Wallace. La segona forma principal era la d'un rectangle corrugat com suggereix Achille Marozzo en el seu Opera Nova.

El MS I.33, considerat el primer manual de combat amb armes (entorn de l'any 1300), conté la primera descripció d'un sistema de combat combinat de broquer i espasa.

Usos

Aquest escut va ser més àmpliament utilitzat del que es coneix comunament. Era una arma simple però eficaç, sovint combinada amb un coltell, o una espasa robera. Va ser popular entre els segles XII i XVII i va tenir una série de utilitats esgrimístiques, especialment les cinc descrites al tractat MS I.33. La prioritat de cadascuna depèn tant de l'espeasa a la que s'ha d'enfrontar el broquer com la morfologia del propi broquer.

  • Protector de la mà: el principal ús de l'escut era protegir la mà de l'espasa.
  • Deflector: la lleugeresa del broquer i el seu centre corbat eren excel·lents per desviar les fulles atacants.
  • Encobridor: L'ús de les espases lleugeres utilitzades en conjunció amb els abroqueris es basava en moviments ràpids, el que significava que un simple segon era un avantatge important. El esgrimidor del broquer podria usar-lo per tapar la posició de la seva pròpia espasa de la vista de l'oponent, evitant que el seu adversari endevinés el seu següent atac.
  • «Puny metàl·lic»: Podia utilitzar-se per atacar directament al contrari colpejant-lo amb la cara plana o amb la vora.
  • Sostenidor: podia utilitzar-se per contenir i controlar la mà armada de l'oponent o bloquejar-li el broquer contra el seu cos. Era molt útil en els cos a cos a curta distància.

Vegeu també

Referències

Bibliografia

  • Leguina, Enrique de. «Glossari de veus d'armeria per Enrique de Error en el títol o la url.«». CVC: Cervantes Virtual., Baró de la Vega de Falç». CVC: Cervantes Virtual. Juan Pérez de Guzmán i Gall (Butlletí de la Reial Acadèmia de la Història. Tom 62, Any 1913 edició). Consultat el 12 de febrer de 2016.
El contingut d'aquest article incorpora material del Volum {{{Tom}}} de l'Enciclopedia Universal Il·lustrada Europeo-Americana (Espasa), amb copyright anterior al 1945, que es troba en el domini públic.
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9