Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Bretwalda

Bretwalda és el títol que rebia el monarca britànic que tenia l'hegemonia sobre la resta dels monarques a la Gran Bretanya durant el període de l'heptarquia anglosaxona (segle V al IX).[1] Entre els anys 475 i 827, el territori de la Gran Bretanya estava dividit en set regnes d'origen germànic formats per saxons, angles i juts. Entre aquests regnes hi havia constants guerres per afirmar el domini sobre els altres, i el monarca més poderós del moment s'atorgava a si mateix el títol de Bretwalda. La Crònica anglosaxona n'anomena vuit, essent el primer de tots el rei de Sussex Aelle. Sembla que els monarques que s'apropiaven del títol més sovint eren els dels regnes de Wessex i Mèrcia (Offa i Penda), tot i que també es parla de diversos bretwalda del regne de Northúmbria.[2] Actualment no se sap del cert si durant el període de l'heptarquia anglosaxona s'utilitzava el concepte bretwalda per definir el monarca més poderós, ja que les primeres fonts que utilitzen aquest títol les trobem durant el segle ix, a la Crònica anglosaxona.

Referències

  1. «Bretwalda». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Història Medieval Universal. (2012) Facultat de Geografia i Història. Universitat de Barcelona
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9