Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Boga

Per a altres significats, vegeu «Boga (desambiguació)».
Infotaula d'ésser viuBoga
Typha Modifica el valor a Wikidata

T. latifolia i T. angustifolia
Planta
Tipus de fruitnúcula Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneEukaryota
RegnePlantae
OrdrePoales
FamíliaTyphaceae
GènereTypha Modifica el valor a Wikidata
L., 1753
Tipus taxonòmicTypha latifolia Modifica el valor a Wikidata
Espècies

La bova, anomenada també boga o balca (gènere Typha), és un conjunt de plantes herbàcies classificat dins de la família de les tifàcies, i, per tant, monocotiledònia, i de l'ordre de les panadals (Typha angustifolia i T. latifolia).[1][2] Sol créixer a les marjals i zones humides.[3]

Poden arribar a dos metres d'alçada. Les tiges són cilíndriques i sense nusos (com el càlam). Les fulles són ensiformes i embeinadores per la base. Les flors formen una espiga molt densa i peluda, la part inferior de la qual és femenina mentre que la part superior és masculina. Amb aquest material es realitzen seients de cadires.[3] Per a treballar-les, cal tallar les brosses i deixar-les assecar, i per a la seua manipulació convenia que estigueren un poc humides perquè adquiriren un major grau de flexibilitat.[3]

Un ús tradicional de la boga és el seient de les cadires.

Les Typha són un gènere d'unes poques espècies de plantes herbàcies aquàtiques oriündes de l'hemisferi nord, i avui distribuïdes en bona part del món. Són freqüents en pantans i aiguamolls, formant denses colònies de vegades impenetrables. Les bogueres són moltes vegades un pas important en la dessecació de llacunes i pantans, en formar una capa de dens teixit orgànic sobre el qual es diposita la terra. També tenen un paper important en la capacitat d'autodespol·lució d'estanys i de cursos d'aigua.[4]

Hàbitat

La bova apareix als marges lacustres, pantans i aiguamolls, i és una de les primeres espècies a colonitzar-los. T. latifolia es troba en totes les regions temperades de l'hemisferi nord; T. angustifolia, també cosmopolita, suporta pitjor el fred i s'estén per això menys cap al nord. Les restants espècies tenen distribucions més limitades, i T. domingensis és nadiua del sud dels Estats Units i Centreamèrica, mentre que T. laxmannii, T. minima i T. shuttleworthii creixen al sud d'Europa i parts d'Àsia.

Ús

La boga assecada es fa servir per fer seients de cadires. El trenat de la boga requereix una gran destresa manual. Hi ha diferents classes de cadires de boga: costurera, xata, catalana, castellana, xaparra, etc. La persona que s'encarrega d'arreglar els seients de boga que s'han fet malbé és l'embogador o cadirer, que solia anar de poble en poble oferint els seus serveis.[5] A Bolívia i Perú tradicionalment es feien barques de boga al llac Titicaca.[5]

Referències

  1. «Boga». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Boga». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
  3. 3,0 3,1 3,2 Cucó, Gregori i Llop, 1985, p. 41.
  4. Nonhof, Cor. «Streefbeelden natte ruigten». Koninklijke Nederlande Natuurhistorische Vereniging. Arxivat de l'original el 2016-03-05. [Consulta: 6 setembre 2015].
  5. 5,0 5,1 Ventura, Vicent. «El Cadirer». Castelló Notícies, 28-08-2022. [Consulta: 5 novembre 2023].

Bibliografia

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9