Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Bobina electromagnètica

Una bobina electromagnètica electromagnètica és un conductor elèctric com un filferro en forma de bobina, espiral o hèlix.[1][2] Les bobines electromagnètiques s'utilitzen en enginyeria elèctrica, en aplicacions on els corrents elèctrics interactuen amb camps magnètics, en dispositius com motors elèctrics, generadors, inductors, electroimants, transformadors i bobines de sensors. O un corrent elèctric es passa pel filferro de la bobina per generar un camp magnètic, o bé, inversament, un camp magnètic que varia de temps a través de l'interior de la bobina genera un EMF (voltatge) en el conductor. Col·loquialment es refereix a un nucli sòlid sobre el qual es pot enrotllar material filiforme o similar, com les fibres tèxtils, pel·lícules, conductors elèctrics o altres.

Descripció

En física i enginyeria elèctrica en general, la bobina és un conjunt d'espires, el nombre de les quals pot variar des d'una fracció d'una espira fins a molts milers, fabricada amb material conductor. Els camps d'aplicació són molt variats, des de l'electrònica i l'electrotècnica fins a la mecànica, i també en medicina (ressonància magnètica). El seu principal paràmetre elèctric s'anomena inductància.

Una bobina tradicional té una freqüència de ressonància definida per la seva geometria i característiques elèctriques, i una impedància diferent de zero, de manera que, si la travessa un corrent elèctric, la bobina genera calor.

Ús

  • En electrònica per exemple, es pot utilitzar per transformar un corrent altern en ones de ràdio.
  • En electrotècnica pren el nom d'inductor, enrrotllant un fil de coure al voltant d'un nucli de ferros s'obté un electroimant o, en variar el nombre i la secció de les voltes (o bobinat), s'obté un transformador, un dispositiu capaç de transformar els valors de tensió/corrent que se l'hi apliquen.
  • En lamecànica de l'automòbil apareix com bobina d'encesa, en el sistema elèctric de qualsevol motor d'encesa d'espurna, la bobina s'utilitza per elevar el valor de tensió. utilitzat per la part del sistema anterior (depenent del sistema de 6V o 12V), transformant-lo en el valor adequat per fer saltar la guspira entre els elèctrodes de les bugies (de l'ordre de 20.000 volts), ja que el valor de la intensitat és baix, qualsevol descàrrega entre els dits d'una persona és inofensiva.

Referències

  1. Stauffer, H. Brooke. NFPA's Pocket Dictionary of Electrical Terms. Jones and Hymel Tucker, 2002, p. 36. ISBN 978-0877655992. 
  2. Laplante, Phillip A. Comprehensive Dictionary of Electrical Engineering. Springer, 1999, p. 114–115. ISBN 978-3540648352. 

Bibliografia

  • Querfurth, William, "Coil winding; a description of coil winding procedures, winding machines and associated equipment for the electronic industry" (2d ed.). Chicago, G. Stevens Mfg. Co., 1958.
  • Weymouth, F. Marten, "Drum armatures and commutators (theory and practice) : a complete treatise on the theory and construction of drum winding, and of commutators for closed-coil armatures, together with a full résumé of some of the principal points involved in their design; and an exposition of armature reactions and sparking". London, "The Electrician" Printing and Publishing Co., 1893.
  • "Coil winding proceedings". International Coil Winding Association.
  • Chandler, R. H., "Coil coating review, 1970–76". Braintree, R. H. Chandler Ltd, 1977.

Vegeu també

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9