|
Blastocist
El blastocist (grec antic: βλαστός [blastos] que significa «germen, brot» i grec antic: κύστις [kystis] per «bufeta»), és una etapa primerenca del desenvolupament embrionari dels mamífers (de 5 a 7 dies en els éssers humans), en el transcurs del qual coexisteixen cèl·lules perifèriques, anomenades trofectoderma (o trofoblast), l'origen de les estructures extraembrionàries com la placenta o el cordó umbilical,[1] i cèl·lules de la massa interna (embrioblast), que formen el blastema embrionari i donen lloc a l'embrió pròpiament dit i alguns annexos embrionaris.[2][3] El blastocist es deriva de la blastulació[4] de la mòrula (de 8-16 cèl·lules no idèntiques: macròmers i micròmers) durant la segmentació, i conté centenars de cèl·lules que formen la massa interna al sisè dia. Les cèl·lules de la massa interna poden ser extretes i cultivades in vitro. Les cèl·lules mare embrionàries, cultivades de manera adequada, poden mantenir la seva pluripotència i així generar en el moment de la seva diferenciació qualsevol tipus, cel·lular, incloent-hi les cèl·lules germinals.[5] Cal no confondre el blastocist,[6] nom donat a l'embrió durant el desenvolupament, amb els «blastòcits» (o blastòmers), cèl·lules encara indiferenciades que formen l'embrió primerenc.[7] De manera semblant, si el blastòcit és l'equivalent particular per al desenvolupament embrionari dels mamífers (i per tant per a l'embriologia humana) de la blàstula, per a la biologia del desenvolupament animal, aquests dos termes no s'han de confondre.  Referències
 A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Blastocist |
||||||||||||||||
