Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Birgitta Trotzig

Plantilla:Infotaula personaBirgitta Trotzig
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(sv) Astri Birgitta Kjellén Modifica el valor a Wikidata
11 setembre 1929 Modifica el valor a Wikidata
Göteborg (Suècia) Modifica el valor a Wikidata
Mort14 maig 2011 Modifica el valor a Wikidata (81 anys)
Lund (Suècia) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri de Norra, Kvarter 10 Gravplats: 0038/3478 Modifica el valor a Wikidata
10a Seient 6 de l'Acadèmia Sueca
20 desembre 1993 – 14 maig 2011
← Per Olof SundmanTomas Riad → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballAssaig Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióescriptora, assagista, crítica literària, poetessa Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
CònjugeUlf Trotzig Modifica el valor a Wikidata
ParesOscar Kjellén Modifica el valor a Wikidata  i Astri Rodhe Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0873718 Modifica el valor a Wikidata

Birgitta Trotzig (Göteborg, 11 de setembre de 1929 - Lund, 14 de maig de 2011) va ser una escriptora sueca, membre de l'Acadèmia Sueca des de 1993. Va ser una de les escriptores més reconegudes del seu temps, amb obres que tracten temes com la seva fe catòlica, el patiment de la humanitat, la mort o la resurrecció.[1]

Nascuda a Göteborg, filla de mestres, va viure posteriorment a Kristianstad, escenari d'algunes de les seves obres. Va estudiar història de la literatura i va treballar al diari Aftonbladet abans de traslladar-se a París, on es va convertir al catolicisme romà i va interessar-se per la cultura francesa i pel misticisme cristià i jueu.

De la seva obra destaquen De utsatta (‘Els desemparats', 1957), situada a Escània, Levande och döda (‘Vius i morts', 1964), Sveket (‘La traïció’, 1966) i Sjuckomen (‘La malaltia’, 1978). La seva novel·la més destacada és possiblement Dykungens dotter ('Les filles del rei del fang', 1985).[2] Va guanyar diversos guardons al llarg de la seva carrera, entre els quals el Premi Dobloug (1970) i el Premi Övralid (1997).

Referències

  1. «Birgitta Trotzig» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 19 març 2021].
  2. «Birgitta Trotzig». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9