|
Biblioteca Marciana
La Biblioteca Nazionale Marciana o de Sant Marc, sant patró de la ciutat de Venècia, Itàlia, és una de les més antigues biblioteques dipositàries de manuscrits del país i manté una de les col·leccions de textos clàssics més grans del món. Se situa en la piazetta de la plaça de Sant Marc en el cor de Venècia. HistòriaLes primeres 16 galeries de l'edifici van ser construïdes entre 1537 i 1553, i els frescs i decoracions realitzades fins a 1560. En 1588, després de la mort de Sansovino (1570), Vincenzo Scamozzi va reprendre la construcció de cinc galeries addicionals del disseny original de Sansovino, la qual cosa va baixar a l'edifici fins al dic, al costat de la Casa de Moneda veneciana, la Zecca, que també va ser dissenyada per Sansovino. Un dels primers bibliotecaris, qui va treballar des de 1530, va ser Pietro Bembo. La joia de la biblioteca —la qual no és l'Arxiu Nacional de Venècia— va ser la donació de la Serenissima d'una col·lecció de manuscrits reunida per l'humanista, erudit, benefactor i col·leccionista romà d'Orient el cardenal Bessarió. Aquesta donació, realitzada el 31 de maig de 1468, va consistir en aproximadament 750 còdexs en llatí i grec, a més de 250 manuscrits i alguns llibres impresos (incunables), convertint-se en la primera biblioteca pública oberta a erudits de Venècia. Igual que la Biblioteca Britànica o la Biblioteca del Congrés dels Estats Units en els temps moderns, la Biblioteca Marciana va gaudir d'una llei de 1603 que una còpia de tots els llibres publicats a Venècia fos dipositada en ella, la primera llei d'aquest tipus. En 1362, una donació original va ser la de la Biblioteca de Petrarca, la qual constava de manuscrits, llibres antics i cartes personals. Segle xviiiLa biblioteca va ser enriquida a finals del segle xviii pel traspàs de les col·leccions emmagatzemades en diversos monestirs, tals com el Sant Pau i Sant Joan de Venècia i el Sant Joan de Verdara a Pàdua. De temps en temps s'han realitzat grans addicions a la col·lecció de la biblioteca:
Segle xixAmb la caiguda de la República de Venècia en 1797, la biblioteca va ser enriquida amb el traspàs de manuscrits i llibres de llars religioses suprimits sota el règim napoleònic. En 1811 la biblioteca va ser traslladada a un lloc més espaiós en el Palau Ducal, on van ingressar diverses noves col·leccions:
Segle xxEn 1904, la col·lecció es va canviar a la Zecca de Sansovino, l'edifici de la casa de moneda veneciana, i després ampliada a la seua seu original veïna i fins i tot a seccions de la Procuratie Nuove, enfront de la plaça de Sant Marc. ActualitatActualment, la Biblioteca Marciana compta amb més d'un milió de llibres impresos, a més d'aproximadament 13.000 manuscrits, 2.883 incunables i 24.055 llibres impresos entre el 1500 i el 1600. Conté també amb molts manuscrits il·luminats. Entre els seus tresors irreemplaçables hi ha les partitures úniques de les òperes de Francesco Cavalli. Enllaços externs A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Biblioteca Marciana |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
