Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Beloniformes

Infotaula d'ésser viuBeloniformes Modifica el valor a Wikidata

orenol Modifica el valor a Wikidata
Període
Eocè - actualitat[1][2]
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
SubregneBilateria
FílumChordata
OrdreBeloniformes Modifica el valor a Wikidata
L.S.Berg, 1937
Tylosurus crocodilus
Hemirhamphodon pogonognathus
Oxyporhamphus micropteru
Rhynchorhamphus georgii
Dermogenys sumatrana
Cypselurus poecilopterus
Xenentodon cancila
Belone belone

Els beloniformes (Beloniformes) són un ordre de peixos teleostis del superordre dels acantopterigis.

Morfologia

  • La majoria són peixos de mida mitjana.
  • Cos molt allargat.
  • Mancats de radis espinosos a les aletes.
  • Línia lateral ínfera.
  • Escates cicloides.
  • Aletes anal, dorsal i ventrals en posició posterior.
  • Mostren una interessant varietat de mandíbules. Així, la família Adrianichthyidae presenta una enormement allargada mandíbula inferior, tant en juvenils com en adults. En canvi, en les famílies Belonidae i Scomberesocidae ambdues mandíbules (superior i inferior) són allargades en els adults, mentre que els juvenils d'algunes espècies passen per una fase de mandíbula inferior allargada i superior normal, per després desaparèixer en els adults. Aquest allargament juvenil desapareix gairebé per complet en les espècies de la família Exocoetidae (peixos voladors).[3]

Alimentació

Es nodreixen d'algues, plàncton o animals més petits (incloent-hi altres peixos).[4]

Hàbitat

La majoria d'espècies són marines, encara que algunes habiten aigües salobres o dolces.[5]

Costums

Acostumen a viure a prop de la superfície de l'aigua i, alguns representants, són capaços de saltar-ne fora. Així, Dermogenys pusillus és capaç de vols rasants damunt la superfície de l'aigua gràcies a un desenvolupament més notable de les aletes pectorals. Els veritables peixos voladors (família Exocoetidae) aconsegueixen de planar en saltar fora de l'aigua gràcies a un desenvolupament exagerat de les aletes pectorals, que semblen ales.[6]

Taxonomia

La seva classificació és controvertida i, recentment, s'han fet alguns canvis.[3] S'agrupen en cinc famílies de dos subordres diferents:

Referències

  1. 1,0 1,1 FishBase (anglès)
  2. Carroll, R.: Vertebrate paleontology and evolution. W.H. Freeman, Nova York, 1988
  3. 3,0 3,1 Lovejoy, N; Iranpour, M; Collette, B «Phylogeny and Jaw Ontogeny of Beloniform Fishes». Integrative and Comparative Biology, 44, 2004, pàg. 366–377.
  4. Helfman G., Collette B., & Facey D.: The Diversity of Fishes, Blackwell Publishing, pp 274-276, 1997, ISBN 0-86542-256-7
  5. «Beloniformes (Order)» (en anglès). ZipcodeZoo.com. Arxivat de l'original el 28 d’agost 2012. [Consulta: 11 d’octubre 2008].
  6. 6,0 6,1 «Beloniformes». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  7. ITIS (anglès)
  8. Animal Diversity Web (anglès)
  9. NCBI (anglès)
  10. BioLib (anglès)
  11. AQUATAB.NET
  12. MarineSpecies.org (anglès)
  13. UNEP-WCMC Species Database[Enllaç no actiu] (anglès)
  14. The Taxonomicon (anglès)
  15. Catalogue of Life[Enllaç no actiu] (anglès)

Bibliografia

  • Helfman, G. S.; Collette, B. B.; Facey, D. E. The Diversity of Fishes (en anglès). Blackwell Science, 1997. ISBN 9780865422568. 
  • Moyle, P. i J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a edició, Upper Saddle River (Nova Jersey, Estats Units): Prentice-Hall. Any 2000.
  • Nelson, J. S. Fishes of the World (en anglès). 3a edició. Wiley, 1994. ISBN 978-0-471-54713-6. 
  • Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a edició, Londres: Macdonald. Any 1985.
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9