Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Beethoven i la tonalitat do menor

En les composicions del compositor alemany Ludwig van Beethoven, es considera que la tonalitat de do menor ocupa un lloc especial. Les obres de Beethoven en aquesta tonalitat són percebudes com a poderoses i emocionalment tempestuoses. Entre les obres que estan en la tonalitat do menor, probablement l'exemple més destacat és la Cinquena simfonia.

Hi ha diverses cites en relació al tema: la tonalitat és usada per Beethoven com «una tonalitat tempestuosa, heroica»;[1] la utilitza per a «obres d'inusual intensitat»;[2] i «la reserva per a la seva música més dramàtica».[3]

El musicòleg George Grove, anant més lluny, va escriure el 1898:[4]

« La tonalitat de do menor ocupa una posició peculiar en les obres de Beethoven. Les obres en què la usa són, amb molt poques excepcions, notables per la seva bellesa i importància. »

Es podria dir que l'opinió de Grove reflecteix l'opinió de molts personatges del romanticisme, que van valorar sobretot la música de Beethoven per la seva força emocional.

Un mètode que va usar Beethoven observable en obres seves importants és el de col·locar un primer moviment en do menor i tot seguit, té continuïtat en un moviment en la bemoll major.[5] Alguns exemples són la seva Cinquena Simfonia i la Sonata Patètica.

Llista d'obres

Aquí hi ha una llista d'obres de Beethoven en do menor que es consideren il·lustratives. Estan extretes del llibre de Grove i estan ordenades cronològicament.

Altres tonalitats menors

Les obres de Beethoven en do menor difícilment esgoten el conjunt de tonalitat menors emocionalment tempestuoses d'aquest compositor; algunes comparacions útils inclourien les sonates per a piano Op. 2 núm. 1 i l'Op. 57 (ambdues en fa menor) el primer moviment de la sonata Op. 90 núm. 27 en mi menor, així com els seus treballs més famosos en re menor com la sonata Op. 31 núm. 17 i el primer moviment de la Novena Simfonia.

Referències

  1. Wyatt, Henry. «Program Notes: 14 June 2003 — Wolfgang Amadeus Mozart (Salzburg, 1756-Vienna, 1791): Overture to Le Nozze di Figaro». Rutgers University (Mason Gross School of the Arts). Arxivat de l'original el 1 de setembre 2006. [Consulta: 12 juliol 2018].
  2. Bromberger, Eric. «Archived copy». Arxivat de l'original el 2006-01-03. [Consulta: 26 març 2009].
  3. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2011-07-16. [Consulta: 12 febrer 2006].
  4. Grove, George. Beethoven and his Nine Symphonies. Nova York: Dover Publications (originalment a Novello, Ewer and Company), 1962, p. 181. 
  5. Hepokoski, James and Warren Darcy. Elements of Sonata Theory: Norms, Types, and Deformations in the Late-Eighteenth-Century Sonata. Oxford: Oxford University Press, 2006, p. 328. 
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9