|
Beat Furrer (Schaffhausen, 6 de desembre de 1954) és un compositor i director d'orquestra austríac d'origen suís. Des del 1991 és professor de composició a la Universitat de Música i Arts Escèniques de Graz. El 2018 li van concedir el premi Ernst von Siemens de música.
Biografia
Nascut a Schaffhausen, Suïssa, Furrer es va traslladar a Viena el 1975 per estudiar amb Roman Haubenstock-Ramati (composició) i Otmar Suitner (direcció) a la Universitat de Música i Arts Escèniques de Viena.[1][2] El 1985 va cofundar el que ara és un dels conjunts de música contemporània més importants d'Europa, Klangforum Wien, que encara dirigeix.[3][4] Entre els recents guardons i distincions s'inclouen el Premi de Música de la ciutat de Viena el 2003 i el Lleó d'Or pel monodrama "FAMA", a la Biennal de Venècia del 2006.[1] El 2014 va ser guardonat amb el Gran Premi Estatal d'Àustria. Ha rebut el premi Ernst von Siemens Music 2018.[5][6][7] Des del 1991, és professor de composició a la Universitat de Música i Arts Escèniques de Graz. Furrer és cofundador i president de "impuls", una Acadèmia Internacional de Conjunts i Compositors de Música Contemporània.[8]
El 25è aniversari del Klangforum Wien va ser celebrat dins 2010 al Wittener Tage für neue Kammermusik amb el premiere del seu Xenos-Szenen per vuit veus i ensemble.[9]
Obres
Des de 1989, els principals projectes de Furrer han estat operístics. Els crítics, però, han caracteritzat el teatre musical de Furrer com a secament abstracte en lloc de sensual. Així, per exemple, el teatre musical de Furrer, Violetter Schnee (2018/19), va ser descrit com a monòton[10] o, en paraules del crític Matthias Siehler, com un "dia del judici final":[11] "Com més Furrer invoca la catàstrofe climàtica global i el fracàs de la comunicació, més la seva música sona com a simple paper".[12] De la mateixa manera, el crític Manuel Brug va dir que La Bianca Notte (2015) era intel·ligent, sense emocions i vida dramàtica.[13] A partir de 1999, les obres de Furrer han estat publicades per Bärenreiter a Kassel.[14]
Orquestra
- Tiro mis tristes redes, per orquestra (1984)
- Dort ist das Meer, per cor und orquestra (1985)
- Chiaroscuro – Per R.H.R., per orquestra (1983/86)
- Risonanze, per orquestra dins 3 grups (1989)
- Studie – Übermalung, per orquestra (1990)
- Cara de la Chaleur, per flauta i orquestra (1991)
- Madrigal, per orquestra (1992)
- Nuun, Concert per 2 pianos i orquestra (1996)
- andere stimmen, per violí i orquestra (2003)
- canti notturni, per dos sopranos i orquestra (2006)
- PHAOS, per orquestra (2006)
- Konzert, per piano i orquestra (2007)
- Apon, per orquestra i veu parlada (2009)
- strane costellazioni, per orquestra (2013)
- passaggio, per cor i orquestra (2014)
- Zwei Studien, per orquestra de cambra (2015)
Ensemble
- Ensemble, per 4 clarinets, 2 pianos, vibraphone i marimbaphone (1983)
- Sinfonia Per archi, per orquestra de corda (1985)
- Il·luminacions, per soprano i cambra ensemble (1985)
- En der Stille des Hauses wohnt ein Tona, per cambra ensemble (1987)
- Gaspra, per ensemble (1988)
- à un Moment de terre perdue, per ensemble (1990)
- Narcís-Fragment, per 26 músics i dues veus (1993)
- Narcís-Suite (1996)
- Encara, per ensemble (1998)
- Ein Lied, das über das Ende des Liedes hinaus ein anderes Ende finden wollte, per ensemble (2001)
- III d'invocació, per soprano i ensemble (2004)
- recitativo, per veu i ensemble (versió de concert de l'escena 3 de FAMA (2004))
- Konzert, per piano i ensemble (2008)
- lotófagos II, per dos sopranos i ensemble va basar en textos per Händl Klaus i Antonio Machado
- antichesis, per 14 cordes (2006)
- Xenos Jo, per ensemble (2008)
- Xenos II, per ensemble i la veu basada en un text per Händl Klaus (2009)
- Xenos III, per dos percussionistes i cordes (2010/13)
- Linea dell'orizzonte, per ensemble (2012)
- La bianca notte, per soprano, baríton i Ensemble va basar en textos per Dino Campana und Sibilla Aleramo (2013)
- Canti della tenebra, per mezzo-soprano und ensemble basat en un text per Dino Campana (2014)
Cambra
- Irgendwo. Falguera, per dos pianos (1983)
- Poemas, per mezzo-soprano, guitarra, piano i marimba (1985)
- Quartet de corda Cap. 1 (1985)
- Duo Per dos cellos [títol abans 1995: Chant] (1985)
- Trio per flauta, oboè o saxofon i clarinet (1985)
- Música per Mallets, per xilòfon, marimba i vibraphone (1985)
- Retour Un Dich, per violí, violoncello i piano (1986)
- ... y una canción desesperada, per tres Guitarres (1987)
- Stimmen, per dos violoncelli (1989)
- Epilog, per tres violoncelli (1988)
- Epilog, versió per clarinet de contrabaix, dos violoncelli, percussió i veu (1989)
- Quartet de corda Cap. 2 (1989)
- Aer, per piano, clarinet i violoncello (1991)
- Für Alfred Schlee, per quartet de corda (1991)
- … Fred i tranquil i emotiu, per flauta, arpa, violí, viola i violoncello (1992)
- Lied, per violí i piano (1993)
- Temps Fora 1, per flauta, arpa i cordes (1995)
- Quartett, per quatre jugadors de percussió (1995)
- Temps Fora 2, per flauta, arpa i cordes (1996)
- Presto contra fuoco, per flauta i piano (1998)
- Un previst, per viola i piano (1998)
- Esperó, per piano i quartet de corda (1998)
- Aria per soprano i sis instruments [clarinet, percussió, piano, violí, viola i violoncello] va basar en un text per Günter Eich (1999)
- auf tönernen füssen, per la veu i la flauta basades en un text per Friederike Mayröcker (2000)
- Sei Venuta di Marzo, per quartet de corda i quartet vocal (2003)
- Quartet de corda Cap. 3 (2004)
- APOKLISIS, per dos clarinets de baix (2004)
- VI d'invocació, per soprano i flauta (2004)
- VI de FAMA, per veu i flauta de contrabaix (2005)
- lotófagos Jo, per soprano und contrabaix (2006)
- fragmentos de un libro futuro, per soprano i quartet de guitarra (2007)
- ... ferner Gesang ..., per clarinet i trio de corda
- Ira – Arca, per flauta de baixos i contrabaix (2012)
- Canti della tenebra, per mezzo-soprano i el piano basat en textos per Dino Campana (2013)
- spazio immergente, per soprano i trombó (2015)
- Quintet de clarinet (2016)
Solo
- Frau Nachtigall, per violoncello (1982)
- voicelessness – La neu No té cap veu, per piano (1987)
- Stimme – allein, pel baríton basat en Leonce i Lena per Georg Büchner (1997)
- Solo, per violoncello (2000)
- Phasma, per piano (2002)
- Melodie – fallend, per piano (2003)
- Drei Klavierstücke, per piano (2004)
- Studie, per piano (2011)
- Kaleidoscopic Memòries, per contrabaix i electrònica (2016)
Vocal
- Dort ist das Meer – nachts steig ich hinab, per cor i orquestra (1986)
- Ultimi cori, per cor mixt (quatre veus) i tres percussionistes (1989)
- Stimmen/Quartett, per cor mixt i quatre jugadors de percussió (1996)
- Salm "Gloria tibi Domine", per cor mixt un cappella (vuit veus) (1998)
- Veus – encara, per cor mixt (quatre veus) i ensemble (2001)
- Orpheus' Bücher, pel cor i l'orquestra basats en textos per Cesare Pavese, Ovid i Virgil (2001)
- Enigma jo, per cor mixt un cappella dins quatre grups (text per Leonardo da Vinci) (2007)
- II d'enigma, per cor mixt un cappella (text per Leonardo da Vinci) (2009)
- III d'enigma, per cor mixt un cappella (text per Leonardo da Vinci) (2009)
- IV d'enigma, per cor mixt un cappella (text per Leonardo da Vinci) (2010)
- Enigma V, per cor un cappella (2012)
- VI d'enigma, per cor mixt un cappella (text per Leonardo da Vinci) (2013)
- VII d'enigma, per cor mixt un cappella (text per Leonardo da Vinci) (2015)
- passaggio, per cor i orquestra (2014)
- Herbst, per cor un capella (2015)
- Spazio Immergente II, per 2x16 veus i percussió (text per Lukrez (de rerum natura)) (2016)
- Akusmata, per vocal ensemble i instruments (2021)[15]
Teatre musical / òpera
- Dau Blinden, òpera de cambra dins un actua basat en textos per Maurice Maeterlinck, Plato, Friedrich Hölderlin i Arthur Rimbaud (1989/90)
- Narcís, òpera dins sis escenes van basar en Ovids "Metamorfosis" (1992/1994)
- Begehren, teatre de música basat en textos per Cesare Pavese, Günter Eich, Ovid i Virgil (2001)
- Invocació, l'òpera basada en textos per Marguerite Duras (2002/2003)
- FAMA, escoltant teatre dins vuit escenes per gran ensemble, vuit veus i l'actriu basada en textos per Ovid i Arthur Schnitzler (2004/2005)
- Wüstenbuch, teatre de música basat en textos per Händl Klaus, Ingeborg Bachmann, Antonio Machado i Lucretius, així com Berlina de Papir 3024 (2010)
- La Bianca Notte, una òpera de caràcters dins disset escenes van basar en textos per Dino Campana, Sibilla Aleramo, Leonardo da Vinci, Filippo Tommaso Marinetti i Carlo Pariani (2015)
- Violetter Schnee Basat en un libretto per Vladimir Sorokin (2017)[16][17]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 «Beat Furrer erhält Ernst von Siemens Musikpreis» (en alemany). Die Zeit [Hamburg], 23-01-2018 [Consulta: 30 gener 2018].
- ↑ Beat Furrer's biography on Cdmc website
- ↑ Braunmüller, Robert «Beat Furrer ist der Preisträger 2018» (en alemany). Abendzeitung [München], 23-01-2018 [Consulta: 30 gener 2018].
- ↑ Plantilla:BrahmsOnline
- ↑ Hanssen, Frederik «Siemens Musikpreis für Komponist Beat Furrer» (en alemany). Der Tagesspiegel [Berlín], 23-01-2018 [Consulta: 15 gener 2019].
- ↑ Dick, Alexander «Beat Furrer erhält den Ernst-von-Siemens-Musikpreis 2018» (en alemany). Badische Zeitung [Freiburg], 23-01-2018 [Consulta: 30 gener 2018].
- ↑ Dippel, Roland H. «Plädoyer für Live-Konzerte: Beat Furrer erhielt den Ernst-von-Siemens-Musikpreis 2018». neue musikzeitung [Regensburg], 05-05-2018 [Consulta: 9 maig 2018].
- ↑ «About impuls». impuls, 31-01-2018. Arxivat de l'original el 31 de gener 2018. [Consulta: 31 gener 2018].
- ↑ "Solche Musik stirbt nie", review in Frankfurter Allgemeine Zeitung, 30 April 2010
- ↑ Lemke-Matwey, Christine «Nachts im Museum» (en alemany). Die Zeit [Hamburg], 16-01-2019 [Consulta: 16 gener 2019].
- ↑ Matthias Siehler in Rondo (Berlin) 1/2019, p. 34: "das routiniert raunende Weltende".
- ↑ Matthias Siehler in Rondo (Berlin) 1/2019, p. 34: "Doch je mehr hier Klimakatastrophe und das Scheitern der Kommunikation beschworen werden, desto papierner raschelt es."
- ↑ Manuel Brug, Was ist im Kopf des toten Dichters los? in: Die Welt (Hamburg), 12 May 2015: "Kopfgeburt"; "Sie [his music] berührt nicht"; "kaum theatralisches Leben".
- ↑ «Beat Furrer». Bärenreiter Verlag, 30-01-2018. [Consulta: 30 gener 2018].
- ↑ «München – Beat Furrer: Akusmata. Five short pieces for Vocal ensembe and instruments after Pythagoras» (en anglès). [Consulta: 26 febrer 2021].[Enllaç no actiu]
- ↑ Pachl, Peter P. «Mit zahlreichen ästhetischen Querverweisen – Uraufführung von Beat Furrers "Violetter Schnee" an der Staatsoper» (en alemany). neue musikzeitung [Regensburg], 14-01-2019 [Consulta: 15 gener 2019].
- ↑ Amling, Ulrich «Unter fremder Sonne» (en alemany). Der Tagesspiegel [Berlín], 15-01-2019 [Consulta: 15 gener 2019].
Bibliografia
- Kennedy, Michael (2006), El Diccionari d'Oxford de Música, 985 pàgines,
- Bat Furrer, Musik-Konzepte: Assumpte 172/173, text d'edició+kritik (2016)
- Ender, Daniel, Metamorphosen des Klanges: Studien zum kompositorischen Werk von Bat Furrer. Bärenreiter-Verlag (2014). ISBN 978-3-7618-2235-7
Enllaços externs
|
