|
Batalla del Yarmuk
La batalla del Yarmuk, també coneguda com a batalla de la Jabiya, fou un combat decisiu entre el Primer Califat i l'Imperi Romà d'Orient, lliurat a la vora del riu Yarmuk (prop de la confluència amb el Wadi l-Rukkand) durant sis dies d'agost del 636 (amb les maniobres preliminars va durar un mes). El primer enfrontament fou el 23 de juliol i el darrer dia de lluita fou el 20 d'agost del 636. AntecedentsEn 629, Xahrbaraz, general de Cosroes II signà amb Heracli la pau en la guerra romano-sassànida de 602-628, i la frontera entre l'imperi Sassànida i l'Imperi Romà d'Orient va tornar a ser la mateixa que era el 602, i pacificat el territori després de les guerres de la Ridda que van seguir a la mort de Mahoma, el califa Abu-Bakr as-Siddiq va enviar els seus tres cossos d'exèrcit de tres mil homes cada un,[2] comandats per Amr ibn al-As, Xurahbil ibn Hàssan i Yazid ibn Abi-Sufyan,[2] que van rebre l'ordre de capturar diferents districtes de Síria al sud del Yarmuk[3] Després de dos mesos sense progressos, els comandants musulmans van demanar reforços a Abu-Bakr as-Siddiq, qui va cridar Khàlid ibn al-Walid, qui acabava de conquerir l'Iraq, i el va posar al comandant de l'exèrcit musulmà per la conquesta de Síria, derrotant els romans d'Orient a la batalla d'Ajnadayn,[4][5] i els supervivents es van replegar a Jerusalem. Khàlid es va dirigir a Damasc, netejant la rereguarda,[6] i va assetjar i prendre la ciutat.[6] Heracli va reunir un exèrcit a Antioquia, compost per romans, eslaus, francs, georgians, armenis i àrabs cristians, amb un total de 50.000 a 100.000 homes[6] amb la intenció d'atacar les forces musulmanes, dividides en quatre cossos a Palestina, Jordània, i a Cesarea Marítima i Homs a Síria.[6] L'exèrcit es va dirigir a Homs i manat pel general Vahan d'Armènia i per Teodor Tritiri[7] els auxiliars gassànides anaven manats pel seu rei, Jàbala VI ibn al-Àyham,[8] mentre Constantí, el fill de l'emperador, es dirigia amb un cos d'exèrcit a Cesarea Marítima per immobilitzar els musulmans allà destinats. Després de capturar Emesa, Khàlid ibn al-Walid es va desplaçar cap al nord per capturar el nord de Síria, i a Xaizar va interceptar un comboi, i amb l'interrogatori dels presoners va conèixer l'ambiciós pla de l'emperador Heracli per recuperar de Síria amb un exèrcit de dos-cents mil homes, i Khàlid va ordenar la retirada, concentrant totes les tropes a les planes del Yarmuk, en les que la seva cavalleria, que era una quarta part de l'exèrcit,[9] podia evolucionar còmodament i en cas necessari es podia retirar al Najd. BatallaEls musulmans, comandats per Khàlid ibn al-Walid, es dividiren en trenta-sis regiments d'infanteria i quatre de cavalleria, un d'ells de reserva. El centredreta el comandava Abu-Ubayda ibn al-Jarrah, i el centreesquerra Xurahbil ibn Hàssan, mentre que les ales dreta i esquerra la comandaven Amr ibn al-As i Yazid ibn Abi-Sufyan respectivament.[10] Durant les preparacions, Abu-Sufyan ibn Harb es va afegir amb els seus reforços al campament musulmà,[11] però només per encoratjar els joves. Vahan d'Armènia va disposar les seves tropes en una línia de més de 19 quilòmetres, repartint la cavalleria entre tota la línia, i disposant els àrabs cristians, muntats en camells i cavalls al front.[12] Després d'uns dies els musulmans que havien agafat posicions a Day Ayyub, van fingir retirar-se i quan els romans van avançar van atacar pel flanc esquerre; la mala coordinació dels romans va permetre al musulmans explotar la bretxa, i els romans es van retirar cap al Wadi l-Ruukad i el Wadi l-Allah a l'oest del Wadi l-Harir, pensant que era lloc segur, però a la nit els musulmans ja havien capturat un pont que permetia travessar el Wadi l-Rukkad i que era l'única ruta de retirada. Quan es van veure encerclats els romans es van desbandar pel pànic; molts foren massacrats i només uns quants van aconseguir fugir. ConseqüènciesLa destrucció d'aquest exèrcit, l'únic que podien presentar els romans, i de centenars d'oficials, deixava Síria sense defensa; Palestina i Transjordània ja en mans dels musulmans, ja no podrien ser inquietades. Heracli, que era a Homs, es va dirigir a Antioquia i va ordenar evacuar Síria i agafar posicions a Anatòlia. Yezdegerd III va perdre el seu exèrcit a la batalla d'al-Qadisiyya el novembre del 636, tres mesos després de Yarmuk, posant fi al control sassànida a l'oest de Pèrsia.[13] Referències
Bibliografia
Enllaços externs A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Batalla del Yarmuk |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
