Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Baquelita

Infotaula de compost químicBaquelita

Modifica el valor a Wikidata
Substància químicaplàstic Modifica el valor a Wikidata
EpònimLeo Baekeland Modifica el valor a Wikidata
Descobridor o inventorLeo Baekeland Modifica el valor a Wikidata
Data de descobriment o invenció1907 Modifica el valor a Wikidata
Propietat
Densitat1,3 g/cm³ (a 25 ℃, sòlid) Modifica el valor a Wikidata
Índex de refracció1,63 (a 25 ℃) Modifica el valor a Wikidata
Estructura química de la Bakelita

La baquelita fou la primera substància plàstica totalment sintètica, creada el 1907 i patentada el 1909 i anomenada així en honor del seu creador, l'estatunidenc d'origen belga Leo Baekeland (el Premi Nobel en Química Adolf von Baeyer experimentà amb aquest material el 1872 però no va completar el seu descobriment). La baquelita va entrar a la indústria l'any 1907. Una altra substància plàstica pionera, anterior a la baquelita però feta a partir de la combinació de components naturals, va ser la parkesina, origen del cel·luloide.

Es tracta d'una resina fenòlica que avui en dia encara té aplicacions d'interès. Se sintetitzà a partir de molècules de fenol i formaldehid. Aquest producte pot ser emmotllat a mesura que es forma i esdevé dur en solidificar. És aïllant de l'electricitat, és resistent a l'aigua i als solvents, però fàcilment mecanitzable.

El seu ampli espectre d'ús la va fer aplicable a les noves tecnologies de l'època, com carcasses de telèfons, ràdios i fins i tot estructures de carburadors. S'ha utilitzat fins avui dia en nanses de cassoles.[1]

Referències

  1. Duran, Xavier «La baquelita». Sàpiens [Barcelona], núm. 96, 10-2010, p. 22. ISSN: 1695-2014.
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9