Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Banderes del Kurdistan

Infotaula de banderaBanderes del Kurdistan
Detalls
Tipusbandera nacional Modifica el valor a Wikidata
Subjectes representatscamper, Sol i estrella de 21 puntes Modifica el valor a Wikidata
Adoptat perKurdistan Modifica el valor a Wikidata
Adoptat1920 Modifica el valor a Wikidata
Colorsroig, blanc, verd i groc Modifica el valor a Wikidata

Històricament hi ha hagut diverses banderes del Kurdistan (en kurd: Alaya Rengîn) . Les banderes històriques són les de l'emirat de Soran, blanca i negra, i la del regne del Kurdistan, verda amb cercle vermell i mitja lluna blanca.[1][2][3] La bandera és prohibida a l'Iran, Síria i Turquia perquè s'associa amb el nacionalisme kurd. És la bandera oficial del Kurdistan Iraquià.[4]

El 1920 la societat Khoyboun o Hoyboun, ("independència") va dissenyar una nova bandera per representar els kurds; aquesta bandera fou presentada a la Conferència de pau de París i tenia tres colors horitzontals (verd, blanc i roig, o roig, blanc i verd) amb el sol al centre, elegit com a símbol pel Khoyboun.[5] El tractat de Sevres va reconèixer als kurds el dret a un estat propi, però mai es va realitzar i el xeic Mahmud Barzanji va retornar a la bandera tradicional del segle anterior pel seu regne del Kurdistan (1922-1924, i de fet fins a 1932).

El 1927 els kurds van utilitzar aquesta bandera pel seu govern a l'exili i amb un petit afegit al sol (que posava de manifest que només una part dels kurds quedaven sota aquesta bandera) fou utilitzada com a bandera per la república de l'Ararat (1928), aniquilada pels turcs el 1931. En aquest temps sembla que predominava la franja verda a la part superior. El 1937-1938 va aparèixer altre cop a Dersim junt a la bandera dels zazes.[6]

La bandera amb la franja vermella a la part superior, fou utilitzada el 1946 per la república de Mahabad, amb l'escut al centre com a bandera cerimonial i amb el sol amb un nou disseny, amb rajos curts i llargs en nombre de 16 o de 32.

Els kurds no van oblidar aquesta bandera i fou utilitzada a l'exili a la Unió Soviètica, a l'emigració o a la clandestinitat. El 1958 va tornar a aparèixer a l'Iraq ara predominant amb el sol de rajos rectes i flamejats alternats en nombre de 16 o de 32. Va estar en ús arreu del Kurdistan fins al 1975 i a les zones de predomini del Partit Democràtic del Kurdistan del 1975 al 1992. La Unió Patriòtica del Kurdistan utilitzava amb preferència la bandera de tres colors horitzontals, verd, groc i vermell. El govern autònom del Kurdistan sota control del partit Baas de l'Iraq no tenia bandera oficial.

El 1992 la bandera vermella, blanca i verda amb el sol al centre va esdevenir oficial però no regulada. Es coneixen nombroses variants amb un nombre de rajos del sol variables entre 11 i 32 (molt freqüents els de 16, 18, 29 i 32). La regulació data del 1999 que va establir el nombre de raigs en 16, tots rectes i de la mateixa llargada.[2][7]

Galeria

Banderes de partits polítics

Vegeu també

Referències

  1. Aziz, Mahir. The Kurds of Iraq: Nationalism and Identity in Iraqi Kurdistan. I.B.Tauris, 2014, p. 130. ISBN 9781784532734 [Consulta: 16 novembre 2016]. 
  2. 2,0 2,1 Danilovich, Alex. Iraqi Federalism and the Kurds: Learning to Live Together. Routledge, 2016, p. 101. ISBN 9781317112938 [Consulta: 16 novembre 2016]. 
  3. Russell, Gerard. Heirs to Forgotten Kingdoms: Journeys Into the Disappearing Religions of the Middle East. Basic Books, 2015. ISBN 9780465097692 [Consulta: 16 novembre 2016]. 
  4. «Còpia arxivada». Kurdistan Regional Government. Arxivat de l'original el 2 d’abril 2015. [Consulta: 7 març 2017].
  5. «The National Flag of Kurdistan»., Kurdish Institute of Paris.
  6. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 17 de desembre 2018. [Consulta: 7 març 2017].
  7. HUMANRIGHTSWATCH «Turkish Forces Kill Scores of Peaceful Demonstrato Turkish Forces Kill Scores of Peaceful Demonstrators». Helsinki Watch, 4, 9, 1992, pàg. 8 [Consulta: 16 novembre 2016].
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9