Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Bandada

El quelea de bec vermell forma enormes bandades, de vegades amb desenes de milers d'individus.

Una bandada, un vol d'ocells, un esbart d'ocells o un estol[1] és un grup d'aus amb un comportament gregari en el vol o en la recerca d'aliment. La paraula té un significat semblant al de banc entre els peixos o rajada entre els mamífers. Els beneficis que treuen els animals gregaris d'aquest comportament són variats i diferents en cada cas. Formar part d'una bandada també té un preu, particularment en el cas dels animals socialment subordinats, que són sotmesos pels dominants. L'individu pot sacrificar part de l'eficiència en l'obtenció d'aliments, a canvi d'altres beneficis,[2]] com són la seguretat que aporta el grup i l'augment de l'eficiència en la recerca d'aliments.

La defensa contra els depredadors és especialment important en ambients tancats com ara els boscos, on la tàctica de l'emboscada és molt comuna. Un bon nombre d'ulls contribueix a una alerta ràpida. Això ha portat al desenvolupament d'agrupacions mixtes de més d'una espècie.[3] Aquests grups de diverses espècies es componen generalment d'un petit nombre d'individus de moltes espècies, unides per a l'alimentació. Aquestes bandades ofereixen la seguretat del grup, evitant la competència potencial pels recursos.

Referències

  1. «Introduir "estol" per a la cerca.». Diccionari català-valencià-balear. [Consulta: 19 març 2023].
  2. Hutto R (1988). "Foraging Behavior Patterns Suggest a Possible Cost Associated with Participation in Mixed-Species Bird Flocks". Oikos 51(1): 79–83.
  3. Terborgh J (2005). "Mixed flocks and polyspecific associations: Costs and benefits of mixed groups to birds and monkeys". American Journal of Primatology 21(2): 87–100.
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9