|
Banc d'inversió
La banca d'inversió o banca de negocis assisteix clients individuals, empreses privades i governs per obtenir finançament. Ofereix diferent serveis de reassegurança i consells quan actua com a agent del client per a l'emissió i venda de valors en els mercats de capitals,[1] en projectes de fusions i adquisicions i altres serveis financers a clients, com ara actuar d'agent de derivats financers, renda fixa, divises, matèries primeres i accions.[2] HistòriaLa Companyia Neerlandesa de les Índies Orientals es considera que va ser la primera empresa que va emetre bons i accions per al públic en general. També va ser la primera empresa en cotitzar en borsa, essent la primera empresa a cotitzar en un mercat de valors oficial.[3][4] En una regulació promulgada als EUA després de la crisi financera de 1929 es va establir que els bancs d'inversió no podien ser alhora bancs comercials, és a dir, captadors de dipòsits. Avui dia, i malgrat que calguin llicències diferents per operar als diferents mercats, no hi ha aquesta separació legal, tot i que en la pràctica es produeix.[5] La crisi financera de 2008 va ser provocada per la caiguda de dos grans bancs estatunidencs d'inversió com eren Lehman Brothers i Merrill Lynch, que van arrossegar la resta dels mercats internacionals. S'assumeix com una dificultat, en relació als bancs comercials, que no poden captar dipòsits o no ho fan a la pràctica, i es financen exclusivament a través de préstecs interbancaris.[5] Els dos grans bancs d'inversió estatunidencs que van sobreviure a la crisi financera són Goldman Sachs i Morgan Stanley.[5] Ambdós van figurar entre els 10 primers bancs d'inversió per comissions a Espanya el 2023, tot i que el primer lloc fou ocupat pel Banc Santander. Altres bancs d'entre els primers foren Barclays, Deutsche Bank, Bank of America i BBVA. Els principals bancs d'origen francès són BNP Paribas i Crédit Agricole.[6] SegmentsEn el món de la banca d'inversió, es parla sovint de dos segments: el del "costat de la venda" (sell-side) i el del "costat de la compra" (buy-side). Aquests termes es refereixen a les dues principals funcions que tenen els bancs d'inversió en els mercats financers.[7] El "costat de la venda" es refereix principalment a la indústria de la banca d'inversió. La seva funció clau és ajudar les empreses a obtenir capital a través de la venda de deute i capital propi, i després vendre aquests valors a inversors com ara fons d'inversió, fons de cobertura, companyies d'assegurances, dotacions i fons de pensions. A més, una funció relacionada del costat de la venda és facilitar la compra i venda entre inversors de valors que ja es negocien en el mercat secundari.[8] En canvi, el "costat de la compra" es refereix als inversors institucionals, és a dir, als inversors que compren els valors. Aquest costat de la banca d'inversió està dedicat a l'adquisició de valors per a fins d'inversió. Inclou una àmplia gamma de participants, com ara fons de pensions, fons de cobertura i fons de capital privat.[7] Referències
Bibliografia
|
