Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Baltasar Montaner Fernández

Plantilla:Infotaula personaBaltasar Montaner Fernández
Biografia
Naixement24 desembre 1895 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort8 novembre 1957 Modifica el valor a Wikidata (61 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
FormacióAcadèmia d'Enginyers de Guadalajara Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióoficial, enginyer militar Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Rang militargeneral de brigada Modifica el valor a Wikidata
Premis

Baltasar Montaner Fernández (Barcelona, 24 de desembre de 1895 - Barcelona, 8 de novembre de 1957) va ser un enginyer militar català.[1]

Biografia

Fill de militar mallorquí de nom similar, mort el 1937. El setembre del 1910 va ingressar a l’Acadèmia d'Enginyers de Guadalajara, on es va graduar com a tinent primer d'enginyers (1916). El 1918 fou destinat a la companyia de sapadors de Mallorca i a l'any següent ascendí a capità. L'octubre de 1919 va casar amb Maria Gual Caro, filla del Comte d'Aiamans, i va tenir tres fills: Baltasar (arquitecte tècnic de professió), Maria i Conchita.[1]

El 1921 es trasllada a l'antic Marroc espanyol i participa activament en la Guerra del Rif. El 1927 retorna a les Illes Balears: va ser destinat a Maó i el 1933, recent ascendit a comandant, a Palma. El Cop d'Estat del 18 de juliol el sorprèn a Mallorca, on romangué destinat. Després d'una breu estada a Castelló (1938-1940) retornà a Palma, on fou ascendit a tinent coronel (1941) i a coronel (1947); aquest mateix any va ser designat per a la Prefectura de la Comandància de Fortificacions i Obres de Balears. Finalment ascendeix a General de Brigada el 1955, poc abans de la seva mort.[1]

Obres

Atesa la seva singladura, encarada totalment al món militar, l'activitat com a enginyer es va limitar a aquest àmbit i adquireix rellevància en la seva etapa a les Balears, quan assoleix alta graduació militar. Durant la seva estada a Menorca (1927-1933) va deixar obres en instal·lacions militars de Maó, Biniancolla i Favàritx. A partir del 1933, ja a Mallorca, la carretera de Llucalcari[2] i la que és considerada la seva obra més destacada: el Quarter General Palacios, a les Avingudes de Palma, construït entre 1937 i 1945.[3][4]

Al llarg de la seva vida va rebre diverses condecoracions, com la Creu al Mèrit Militar i la Creu i Placa de l'Orde de Sant Hermenegild.

Referències

  1. 1,0 1,1 1,2 «Quarter d'Enginyers». A: Dolç i Dolç, Miquel (coord.). Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum 4. Palma: Promomallorca, p. 398. ISBN 84-8661702-2. 
  2. «Posición Llucalcari» (en castellà).
  3. Arquitectura contemporánea en Mallorca (1900-1947) (en castellà). Universitat de les Illes Balears. Col·legi Oficial d’Arquitectes de les Balears, 1990, p. 176. ISBN 84-7632-097-3. 
  4. Arquitectura contemporánea en Mallorca (1900-1947) (en castellà). Universitat de les Illes Balears. Col·legi Oficial d'Arquitectes de les Balears, 1990, p. 315. ISBN 84-7632-097-3. 

Bibliografia

  • (català) Dolç i Dolç, Miquel (dir.); Jiménez Riutord, Domingo. Gran Enciclopèdia de Mallorca. IV. Palma: Promomallorca Edicions, 1989. ISBN 84-86617-02-2. 
  • (castellà) Seguí Aznar, Miguel. Arquitectura contemporánea en Mallorca (1900-1947). Palma: Universitat de les Illes Balears. Col·legi Oficial d'Arquitectes de les Balears, 1990. ISBN 84-7632-097-3. 
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9