Baltasar Garzón Real
Baltasar Garzón Real (Torres, Jaén, 26 d'octubre de 1955) és un magistrat andalús, jutge titular del Jutjat Central d'Instrucció número 5 fins a l'any 2010.[1] Aquests jutjats investiguen els delictes l'enjudiciament dels quals correspon a l'Audiència Nacional, tribunal espanyol que enjudicia en primera instància alguns delictes de major rellevància. En 2010 va rebre el premi Christa Leem del col·lectiu progressista català Un dels nostres.[2] Casos més rellevantsGarzón va esdevenir internacionalment conegut en promoure una ordre d'arrest contra l'exdictador xilè Augusto Pinochet per la mort i tortura de ciutadans espanyols durant el seu mandat, i per crim contra la humanitat, basant-se en l'informe de la Comisión chilena de la verdad (1990-1991) i en el cas Caravana de la Muerte instruït a Xile pel jutge Juan Guzmán Tapia. Garzón ha manifestat reiteradament el seu desig d'investigar també l'ex-secretari d'Estat estatunidenc Henry Kissinger en relació amb la instauració de les dictadures de la dècada de 1970 a Amèrica Llatina en el que es va anomenar l'Operació Còndor. Garzón així mateix va obrir la possibilitat que s'aixequessin a Espanya càrrecs de genocidi contra funcionaris argentins per la desaparició de ciutadans espanyols durant la dictadura argentina de 1976-1983. A l'abril de 2001, va sol·licitar al Consell d'Europa desaforar al llavors primer ministre d'Itàlia, Silvio Berlusconi, membre de l'assemblea parlamentària del Consell. Al desembre de 2001, Garzón va engegar una investigació dels comptes a l'estranger del segon banc més gran d'Espanya, BBVA, per suposats delictes de blanqueig de diners. El gener de 2003, el magistrat va criticar acrement el govern dels Estats Units per la detenció de sospitosos d'Al-Qaida a la badia de Guantánamo, Cuba. També va fer una campanya intensa contra la guerra de l'Iraq del 2003. També va ordenar l'arrest de Osama bin Laden, cap de la xarxa terrorista Al-Qaida. Actuacions a EspanyaVa investigar Jesús Gil, antic alcalde de Marbella i propietari del Club Atlético de Madrid, per corrupció. Així mateix, ha dirigit importants operacions contra el tràfic de drogues, especialment a Galícia. Les seves investigacions contra el terrorisme van contribuir també a denunciar les accions de José Barrionuevo, Ministre d'Interior del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE), en relació amb els Grups Antiterroristes d'Alliberament (GAL), l'anomenada "guerra bruta" contra el terrorisme. Aquest va ser un dels factors que va dur a la derrota del PSOE a les eleccions de 1996. Garzón ha investigat també l'organització armada Euskadi Ta Askatasuna (ETA) i el seu suposat entorn.
Carrera políticaEl 1993, després de diversos contactes amb membres rellevants del PSOE com José Bono i Felipe González (qui va ser presentat a Garzón pel primer), Garzón va prendre la decisió d'obrir un parèntesi en la seva carrera en la judicatura i endinsar-se en la política amb la ferma intenció de posar fi a la corrupció que semblava haver-se instal·lat en el govern socialista. El seu desig de veure's lliure de lligaments de partit i el fet de veure's solament depenent de qui ell considerava en aquells dies principal valedor d'aquest desig de regeneració democràtica (Felipe González), li va dur a sol·licitar la seva inclusió en les llistes electorals com número dos per Madrid, just darrere del President González. Després de la victòria electoral de 1993, va ser declarat cap d'un enfortit Pla Nacional contra les Drogues. No obstant això, i com era el número dos d'Interior, la constatació de la poca predisposició de la cúpula socialista a prendre mesures enèrgiques contra la corrupció, el van dur a l'abandonament de la política poc després que Juan Alberto Belloch es fes amb les regnes de la fusió dels ministeris de Justícia i Interior. Referències
Enllaços externs |