|
Taoklardjètia
Taoklardjètia és el nom d'una regió i principat georgià. El nom es forma per la unió de dues regions, el Tao i la Klardjètia, al sud-oest de Geòrgia. Encara que algun temps va estar unit al regne dels kartvels, i en fou el seu nucli principal, eren dues entitats diferents. L'erismthavar (governador nomenat pel califa) de Kartli Achot I Bagrationi es va revoltar després del 800 contra l'emir de Tblisi i va obtenir alguns èxits a Kartli, i arribà a dominar Tblisi i Bardavi, però després d'una derrota es va haver de desplaçar cap a Chavchétia i Klardjètia, terres que reclamaven els romans d'Orient i on en diversos moments nomenaven curopalates quan la regió escapava del control del Califat. Aixot es va aliar amb l'imperi i va obtenir el reconeixement sobre aquestes terres com a curopalata el 813. Com que la regió estava devastada pels àrabs, Aixot va poder fer-se amo del territori sotmetent d'un a un cada poble i cada príncep local. Uns anys després dominava Chavchétia, Tao, Klardjétia, Nigali, Adjara, Speri, Samtskhé, Djavakhétia i Artaani. A Artanudji, una vella fortalesa va establir la seva residència, però els seus dominis directes foren el Tao i la Klardjétia (o Taoklardjétia) alhora que la resta estava governada per eristhavis que li reconeixien la supremacia. Seguí combatent els àrabs i va trobar la mort a la lluita, prop del riu Nigali, el 826. Com que només va deixar tres fills menors, els àrabs es van tornar a apoderar de la regió abans del 830 i van obligar els fills d'Achot a pagar un tribut. Van dominar la regió fins al 842 o 843, en què el fill (ara ja gran) d'Achot, Bagrat, va rebre dels romans d'Orient el títol de curopalata, amb els seus dos germans Adarnases i David associats al govern. Bagrat va començar l'expansió i es va fer reconèixer a Kartli cap al 852, aprofitant les lluites de l'emir de Tblisi, rebel·lat contra el califa. El 853 un enviat del califa, Bugha al-Turki, lluitava contra l'emir i Bagrat es va declarar a favor de Bugha. L'emir estava aliat a Abkhàzia (que volia apoderar-se de Kartli) que va enviar soldats. Bagrat va rebutjar les forces abkhazes i va ajudar a Bugha. Llavors les aliances van canviar i a Abkhàzia, després del govern de Jordi, fill de Lleó II, va pujar al tron la família dels Chavliani (861-881). A Kakhétia el poder passa a la família Donaüri dels Gardabani. També la lluita esclata entre els Bagrationi: Nasr, fill de Guram i net d'Achot, va assassinar (potser el 880) a David, fill i successor de Bagrat cap al 876, que portava el títol de curopalata, i això va originar una lluita entre cosins, en la qual el rei d'Abkhàzia, Bagrat (fill de Demetri) i el príncep d'Ossètia, Bakhatar, van ajudar a Nasr, que tenia el suport romà d'Orient. El fill de David, Adarnases, va demanar ajuda als armenis, i el 888 va derrotar el seu rival a la vora del riu Mtkvari, i va perseguir a Nasr, al que va atrapar i matar a Aspindza, a la regió del Samtskhé. Aquest mateix any 888, Adarnases es proclama rei dels Kartvels i curopalata. A partir d'aquí els càrrecs de rei dels Kartvels i de erimsthavar i curopalata de Taoklardjétia no tindran sempre el mateix titular. Adarnases va morir el 923 i el va succeir a Taoklardjétia el seu germà Aixot II (923-954) i després un altre germà, Sumbat (que era rei dels Kartvels des del 937) reunint ambdós títols per 4 anys (954-958). A la seva mort el va substituir a la Taoklardjétia el seu cosí Adarnases V, fill de Bagrat que era germà de Sumbat i Aixot II, que només va governar tres anys. La successió a Taoklardjétia, va passar al fill d'Adarnases V, David III el Gran. Embolicat en una revolta contra l'Imperi Romà d'Orient el 986, va haver de firmar un tractat cedint Taoklardjétia als romans per a després de la seva mort. David va morir el 1001 i els romans d'Orient van ocupar el territori tal com estava pactat. El rei David d'Abkhàzia la va reconquerir el 1016 però va haver-la de retornar el 1023. Bagràtides d'Ibèria
A la mort d'Aixot els seus dominis patrimonials es van repartir entre els seus tres fills: Bagrat I, Adarnases I d'Artanudji o II de Tao, i Guaram V. Bagràtides de Tao Inferior
Bagràtides de Tao Superior o Artanudji
Bagratides d'Artanudji-Calarzène
JavakètiaBagràtides de Javakètia
Bagràtides de Javakètia-Samtskhé
|
|||||||||||||||||||||||||||||
