Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Bagel

Infotaula menjarBagel
Característiques
País d'origenPolònia i Gran Ducat de Lituània Modifica el valor a Wikidata
Gastronomiagastronomia jueva i Ashkenazi Jewish cuisine (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Detalls
Tipuspa de llevat, baranki (en) Tradueix i aliment Modifica el valor a Wikidata
Formator Modifica el valor a Wikidata
Ingredients principalsfarina Modifica el valor a Wikidata

El bagel (o de vegades també beigel; en jiddisch בײגל beygl) és un pa elaborat tradicionalment de farina de blat i que acostuma a tenir un forat al centre. Abans d'ésser enfornat es bull en aigua breument, donant com a resultat un pa dens amb una coberta exterior lleugerament cruixent. La massa sovint s'assaboreix amb diferents productes com ara sal, ceba, all, ou, sègol. Existeixen algunes varietats no tan tradicionals com: tomàquet, segó, formatge i comí, entre altres. Els bagels poden estar coberts de llavors de sèsam o cascall, cebes o alls secs, sal grossa, o de tot al mateix temps (en anglès everything bagels, bagels amb tot).

Història

La primera referència escrita sobre el bagel que es coneix data del 1610.[1] La història que el bagel es va inventar arran de la derrota del Turcs a Viena el 1683 és només, doncs, una llegenda sense fonament.

Posteriorment, l'aliment es va popularitzar entre la comunitat jueva a mitjan segle xix, quan fleques de Londres van començar a comercialitzar-los regularment en tres unitats. Posteriorment, l'emigració a l'Amèrica del Nord de ciutadans europeus, entre ells jueus, va afavorir la implantació de l'aliment i la seva comercialització.

Preparació

Bagel servit a un restaurant de París

El bagel tradicional acostuma a elaborar-se amb farina de blat, sal, aigua i llevat. Existeixen variants de la recepta que li afegeixen un toc dolç (normalment malt, sucre o mel) al bagel durant l'elaboració.

Normalment es barregen els ingredients per formar una massa. Des de la massa es van fent els bagel segons la forma tradicional amb un forat al centre. Després es deixen llevar durant 12 hores a baixa temperatura, i després es couen en aigua que no contingui additius. Finalment, es fiquen al forn a temperatura alta.

Farciment

Tot i que un bagel pot menjar-se sol, el més habitual és que acostumi a tallar-se i consumir-se amb algun acompanyament. Tradicionalment acostumen a farcir-se de mantega o crema de formatge. És comú afegir salmó fumat, tomàquet, ceba o una combinació d'aquests; una combinació tradicional en la cultura jueva als Estats Units és crema de formatge, ceba, tàperes i salmó fumat (d'un tipus anomenat «lox»).

També pot introduir-se farciment amb la intenció de fer entrepans per a l'esmorzar com ara ou, formatge, pernil i d'altres; els entrepans fets amb bagels són una opció comuna en el menjar ràpid als Estats Units. Una altra variant són els anomenats pizza bagels, amb salsa de tomàquet i formatge.

Referències

  1. Balinska, Maria The Bagel. The surprising history of a modest bread., 2008, pàg. 224.

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9