Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Badolato

Plantilla:Infotaula geografia políticaBadolato
Imatge
Tipusmunicipi d'Itàlia Modifica el valor a Wikidata
Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 38° 34′ 00″ N, 16° 32′ 00″ E / 38.5667°N,16.5333°E / 38.5667; 16.5333
PaísItàlia
RegióCalàbria
ProvínciaProvíncia de Catanzaro Modifica el valor a Wikidata
CapitalBadolato Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població2.843 (2023) Modifica el valor a Wikidata (76,69 hab./km²)
Geografia
Superfície37,07 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud240 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
PatrociniAndreu Avel·lí Modifica el valor a Wikidata
Organització política
Membre de
Identificador descriptiu
Codi postal88061 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Prefix telefònic0967 Modifica el valor a Wikidata
Identificador ISTAT079008 Modifica el valor a Wikidata
Codi del cadastre d'ItàliaA542 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb
Wetzikon (2010–) Modifica el valor a Wikidata

Lloc webcomune.badolato.cz.it Modifica el valor a Wikidata


Badolato (calabrès Badulàtu) és un municipi italià, dins de la província de Catanzaro. L'any 2022 tenia 2855 habitants.[1]

Història

Panorama de Badolato Marina

Les arrels de Badolato es remunten al any 1080, quan Robert Guiscard va fer construir un castell fortificat. El 1269 els Angevins van concedir el feu a un home anomenat Filippo, qui va emprendre una guerra l'any següent contra el comte Ruffo de Catanzaro. se l'anno successivo intraprese una guerra con il conte Ruffo di Catanzaro. Els habitants, tancats al poble, van ser assetjats pel comte Ruffo, que finalment va aconseguir conquerir Badolato, que va romandre sota la seva casa fins al 1451. Després va passar a la família Di Francia i el 1454 el poble es va convertir en una baronia dels Toraldo, que van participar en la batalla de Lepant al 1571 i que van administrar Badolato fins al 1596. Després Badolato va passar als Ravaschieri (1596), als Pinelli (1692) i finalment als Pignatelli di Belmonte (1779), que el van cedir als Gallelli, els quals van mantenir el poder fins a la fi de la feudalitat al any 1806. Greument afectat al llarg de la seva història pels terratrèmols del 1640, del 1659 i del 1783, Badolato també va ser afectat en 1951 per una inundació.[2][3][4][5]

Al 26 desembre de 1997 el vaixell turc Ararat s'encalla a pocs quilòmetres de les costes de Badolato. A bord hi viatjaven 825 migrants, principalment d'ètnia kurda, que inicialment van ser acollits al poble, marcant així l'inici d'una política d'acollida com a mitjà per fer front a la despoblació del poble.[6][7]

Demografia

Evolució demogràfica
(Font: ISTAT)
18611871188119011911192119311951196119711981199120012011
36983969388045564480448244004842442137814006355234363183

Administració

Llista d'alcaldes[cal citació]
Període Identitat Partit
1997-2002

(dos governs)

Gerardo Mannello llista electoral independent
2002-2004 comissari extraordinari
2004-2007 Andrea Menniti llista electoral independent
2007-2008 Sebastiano Cento comissari extraordinari
2008-2014

(dos governs)

Giuseppe Nicola Parretta llista electoral independent

(La Vela)

2014-2016 commissari extraordinari[8]
2016-2021 Gerardo Mannello llista electoral independent

(Nuovi Orizzonti)

2021- Giuseppe Nicola Parretta llista electoral independent

(Vivi Badolato)

El 23 de maig de 2014, el Consell de Ministres italià va dissoldre el municipi de Badolato per infiltracions mafioses, concretament de la 'Ndrangheta.[9]

Referències

  1. «Bilancio demografico mensile». [Consulta: 21 gener 2024].
  2. Gesualdo, Antonio. Storia medioevale di Badolato (en italià). Edizioni Frama Sud, 1986. 
  3. Gesualdo, Antonio. Storia medioevale e moderna di Badolato (en italià). Edizioni Frama Sud, 1988. 
  4. Gesualdo, Antonio. Storia di Badolato dal 1799 al 1999 (en italià). Edizioni Frama Sud, 1999. 
  5. Gesualdo, Antonio. Storia di Badolato dal 1080 al 2009 (en italià). Catanzaro: Edizioni Abramo, 2009. 
  6. Di Ciommo, Mario. «Badolato, dall'abbandono alla rinascita: il borgo calabrese esempio di recupero urbanistico» (en italià). la Repubblica, 05-07-2021. [Consulta: 21 gener 2024].
  7. Adnkronos. «IMMIGRATI: LA NAVE ARARAT DI PROVENIENZA TURCA?», 27-12-1997. [Consulta: 21 gener 2024].
  8. Comissió extraordinària segons l'art. 143 del TUEL (entitat dissolta per infiltracions mafioses)
  9. «Il consiglio comunale di Badolato sciolto per mafia» (en italià). LA C News 24, 22-05-2014. [Consulta: 21 gener 2024].

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9