Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Bab Xarqi

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Bab Xarqi
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusPorta de ciutat i Antiga ciutat de Damasc Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaDamasc (Síria) Modifica el valor a Wikidata
Modifica el valor a Wikidata Map
 33° 30′ 34″ N, 36° 19′ 04″ E / 33.5094°N,36.3178°E / 33.5094; 36.3178

Bab Xarqi (àrab: الباب الشرقي, al-Bāb ax-Xarqī, ‘la Porta Oriental’), també coneguda com la Porta del Sol (àrab: باب الشمس, Bāb ax-Xams), és una de les set portes de la ciutat antiga de Damasc, capital de Síria. El seu nom modern prové de la seva ubicació a la part oriental de la ciutat. La porta també dona nom al barri cristià que l'envolta. La gran façana de la porta es va reconstruir a la dècada de 1960.[1]

A més de ser l'única porta romana original que encara queda en peu, Bab Xarqi també és l'única de les vuit portes de la ciutat vella de Damasc que conserva la seva forma original com a pas triple, amb el gran passadís central per a caravanes i trànsit rodat i els dos més petits flanquejant el gran per als vianants.[2]

Història

Bab Xarqi el 1880.

La porta, que va ser dedicada al sol pels romans i coneguda per ells com la Porta del Sol, data de vers el 200 dC.[3] Tot i que la porta tenia poques estructures defensives a l'època romana, molt probablement estava flanquejada per torres per ambdós costats. La seva arquitectura era mínima i l'única adoració eren les altes pilastres que sobresurten dels seus murs. La porta, de 26 metres d'amplada, s'alçava sobre una gran avinguda, el Decumanus Maximus de la ciutat, coneguda per fonts bíbliques com el carrer recte (Via Recta), que es convertiria en l'artèria principal de la ciutat. L'avinguda incloïa una calçada central per a vehicles amb rodes de 14 metres d'amplada i dues voreres amb arcades per a vianants. A l'interior de la porta sobreviuen restes de la columnata transversal de la ciutat.[1] El carrer recte, encara connecta la porta oriental de la ciutat amb la porta occidental, la Bab al-Jabiyah.[3]

Damasc va ser conquerida pels musulmans durant l'era Rashidun. Després de la captura de Damasc pel seu l'exèrcit, Khàlid ibn al-Walid va entrar per aquesta porta el 18 de setembre de 634.[4] La seva concessió als ciutadans cristians de permetre l'accés a les seves esglésies al districte oriental va iniciar l'evolució gradual del barri cristià de la ciutat prop de la porta.[2]

Bab Xarqi des del Carrer Recte.

Al segle XII, durant el regnat de Nur-ad-Din Zangi, la porta estava parcialment bloquejada, excepte per l'obertura central que es va convertir en una entrada corbada. També es va afegir un minaret a la part superior de la porta.[5]

Al segle XVII, segons el viatger francès Jean de Thévenot, els turcs tenien la porta tapiada per una tradició segons la qual la ciutat només es podia conquerir per allí.[6]

La catedral de Nostra Senyora de la Dormició, seu patriarcal de l'església grega catòlica melquita és a prop de la porta.

Referències

  1. 1,0 1,1 Burns, 2005, p. 55-56.
  2. 2,0 2,1 Darke, 2010, p. 108.
  3. 3,0 3,1 Wallace i Williams, 1998, p. 163.
  4. Burns, 2005, p. 99.
  5. Tabbaa, 1997, p. 68.
  6. Thévenot, 1665, p. 17.

Bibliografia

  • Burns, Ross. Damascus: A History (en anglès). Routledge, 2005. ISBN 0-415-27105-3. 
  • Darke, Diana. Syria (en anglès). Bradt Travel Guides, 2010. ISBN 9781841623146. 
  • Tabbaa, Yasser. Constructions of Power and Piety in Medieval Aleppo (en anglès). Penn State Press, 1997. ISBN 0-271-01562-4. 
  • Thévenot, Jean. Relation d'un voyage fait au Levant (en francès), 1665. 
  • Wallace, Richard; Williams, Wynne. The Three Worlds of Paul of Tarsus (en anglès). Routledge, 1998. ISBN 0-415-13592-3. 

Enllaços externs

  • Les portes de la ciutat vella de Damasc. (anglès)
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9