|
August Bover i Font (Barcelona, 1949) és un filòleg i escriptor català.[1]
Durant els últims anys del franquisme estudià Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona, on més endavant es doctorà en Filologia Romànica (Catalana) el 1984,[2] amb una tesi sobre la novel·la anònima cinccentista Spill de la vida religiosa (1983). Ha estat professor de la Universitat de Barcelona (1977-2010), d'on és catedràtic emèrit de Filologia Catalana, ha fet estades de recerca a la Universitat de Saskatchewan, Canadà (1976-77) i a la Universitat de Califòrnia a Berkeley, als EUA (1996-97), i ha estat professor convidat a la Universitat de Perpinyà i a la Universitat de Càller, Sardenya. Les seves publicacions se centren en l'estudi de la literatura catalana de l'època moderna, especialment del segle xvi, la llengua i la literatura catalanes a Sardenya i l'obra de Josep Sebastià Pons. Ha estat secretari tècnic de la Comissió de Lectorats de la Generalitat de Catalunya (1988-2002), s‘ha ocupat de treballs de referència dedicats a la catalanística internacional, ha codirigit la Catalan Review (1995-2009) i ha estat president de la Federació Internacional d'Associacions de Catalanística (2012-2017). Ha estat president de la Societat Catalana de Llengua i Literatura (1995-2012) i codirector de la revista Llengua & Literatura (2011-2022). També ha publicat diversos reculls poètics i obres en prosa.[1][3] Des de l'any 2016 és membre numerari de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans.[4][3]
- Antoni Comas i Pujol, Estudis de literatura catalana: (segles XVI-XVIII), editor juntament amb Montserrat de Ciurana i Torrella (1985)
- Pere Serafí, Antologia poètica (1987), editor
- Josep Sebastià Pons (1990), biografia
- Josep Sebastià Pons,Teatre (1990), editor
- Manual de catalanística (1993), obra de referència
- L'obra poètica de Nicolau de Credença (1996), editor
- Diccinari dels gentilicis catalans (1997), obra de referència
- En pèlag d'amor (1999), recull poètic
- Joan Palomba, Nuova grammatica del dialetto algherese odierno (2000), editor juntament amb Joan Veny
- L'hivern sota el Cadí (2001), recull poètic
- Pere Serafí, Poesia escollida (2005), editor
- Mojave (2006), recull poètic
- Sardocatalana. Llengua, literatura i cultura catalanes a Sardenya (2007), assaig
- Terres de llicorella (2008), recull poètic
- Doctor Antoni Comas. «In memoriam», 25 anys (2009), editor
- Cloc! (2011), recull poètic
- Dotze llunes a Saskatchewan. Impressions des de la Gran Praderia canadenca (2013), dietari
- Rafael Caria, Poesia completa (2013), editor
- Beabà (2014), recull poètic
- Blau marí (2018), poemes i proses
- Tornaveu (2018), recull poètic
- Josep Roca-Pons. Semblança biogràfica (2019), biografia
- Tutti frutti (2021), anecdotari
- El contagi (2021), recull poètic
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «August Bover i Font». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «August Bover». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. [Consulta: 10 setembre 2019].
- ↑ 3,0 3,1 Martí i Castell, Joan «Secció Filològica: Membres numeraris: August Bover Font». Memòria: curs 2016-2017. Text llegit pel senyor en el Ple del dia 24 d'octubre de 2016. Institut d'Estudis Catalans, 2018, pàg. 86-89 [Consulta: 10 setembre 2019].
- ↑ «L'Institut d'Estudis Catalans incorpora vuit membres numeraris». Butlletí de l'Institut d'Estudis Catalans, Número 214, 11-2016. ISSN: 2013-4630 [Consulta: 10 setembre 2019].
- ↑ «August Bover i Font». Dialnet. [Consulta: 10 setembre 2019].
|
