Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Atrèsia esofàgica

Plantilla:Infotaula malaltiaAtrèsia esofàgica
Tipusmalaltia de l'esòfag, atrèsia, trastorn congènit, malformació esofàgica i malaltia Modifica el valor a Wikidata
Especialitatgenètica mèdica Modifica el valor a Wikidata
Patogènesi
Localitzacióesòfag Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-11LB12.1 Modifica el valor a Wikidata
CIM-10Q39.0, Q39.1
CIM-9750.3
Recursos externs
DiseasesDB30035 Modifica el valor a Wikidata
MedlinePlus000961 Modifica el valor a Wikidata
eMedicine414368 Modifica el valor a Wikidata
MeSHD004933 Modifica el valor a Wikidata
Orphanet1199 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0014850 Modifica el valor a Wikidata
DOIDDOID:10485 Modifica el valor a Wikidata

L'atrèsia esofàgica és una malformació congènita de l'esòfag. Es caracteritza per una falta de continuïtat en el trajecte de l'esòfag. L'esòfag provinent de la boca acaba abruptament en una mena de "cul de sac" i la part de l'esòfag que comunica amb l'estómac es pot o no connectar amb altres parts de l'anatomia. Així doncs, es poden donar diferents tipus d'atrèsies esofàgiques segons on es connectin. Una de les més comunes és aquella que una part de l'esòfag es connecta amb la tràquea (atrèsia amb fístula traqueoesofàgica).

Pronòstic

L'atrèsia esofàgica era incompatible amb la vida fins a l'any 1939, quan Height i Tawlev realitzaren la primera intervenció quirúrgica amb resultats favorables. Des d'aleshores, el pronòstic ha millorat, especialment pels avenços en cirurgia toràcica i l'anestesiologia. La taxa bruta de mortalitat s'ha reduït des del 100% el 1939 fins al 40% el 1959.[1] En els casos lleus i tractats a temps, no hi ha pràcticament mortalitat, en canvi en els casos complicats que van associats amb altres patologies congènites i en nounats de menys d'1,5 kg la mortalitat s'eleva fins al 70% o més.[2]

Referències

  1. García, G., Escalada, E. y Pacheco, J. (1958). Atresia esofágica y fístulas traqueoesofágicas. Rev. Chil. Pediatr. [online], 29(7) [citado 2009-02-20], 297-306. ISSN 0370-4106.
  2. «Esophageal Atresia With or Without Tracheoesophageal Fistula» (en anglès). Infectious Diseases. eMedicine.com, abril 2008. [Consulta: 20 febrer 2009].
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9