Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Atjeh (llengua)

Infotaula de llenguaAtjeh
Bahsa/Basa Acèh
Tipusllengua natural i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants3 milions
Parlants nadius3.500.032 Modifica el valor a Wikidata (2000 Modifica el valor a Wikidata)
Autòcton deAceh
EstatIndonèsia, Malàisia
Coordenades3° 54′ N, 96° 36′ E / 3.9°N,96.6°E / 3.9; 96.6
Classificació lingüística
llengua humana
llengües austrotai
llengües austronèsiques
llengües malaiopolinèsies
llengües malaiopolinèsies nuclears
llengües malaiosumbawanes
llengües xàmiques Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet llatí i jawoë Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-2ace
ISO 639-3ace
Glottologachi1257 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologueace Modifica el valor a Wikidata
ASCL6513 Modifica el valor a Wikidata
IETFace Modifica el valor a Wikidata

L'atjeh, o l'axinès (en la llengua pròpia acèh), és una llengua malaiopolinèsia parlada pels nadius d'Aceh, Sumatra, Indonèsia. Aquesta llengua també és parlada en algunes parts de Malàisia pels atjehs que hi viuen, com els de Yan, a Kedah.

Classificació i llengües relacionades

Hikayat Prang Sabi

L'atjeh pertany a la branca malaiopolinèsia de la família de llengües austronèsies. Els parents més propers són el txam, el malai, el minangkabau, el gayo i el batak.

Fonologia

Hikayat Akhbarul Karim
Hikayat Banta Beuransah

Els següents són fonemes de l'atjeh.

Vocals[1]
Anterior Central Posterior
oral nasal oral nasal oral nasal
Tancada i ĩ ɨ ɨ̃ u ũ
Semitancada e ɛ̃ ə ʌ̃ o ɔ̃
Semioberta ɛ ʌ ɔ
Oberta a ã

Les vocals es troben principalment en parelles orals/nasals, encara que només hi ha tres vocals mitjanes nasalitzades, mentre que hi ha el doble de vocals mitjanes orals. /ʌ/ no és estrictament central, encara que, per raons estètiques, és mostrada com a tal aquí. De la mateixa manera, /ɨ/ també es representa com una [ɯ] més gruixuda. A més de les anteriors vocals monoftongals, l'atjeh també té 5 diftongs orals, cadascun amb un equivalent nasal:[1]

  • /iə ɨə uə ɛə ɔə/
  • /ĩə ɨ̃ə ũə ɛ̃ə ɔ̃ə/
Consonants[2]
Bilabial Alveolar Palatal Velar Glotal
Nasal m n ɲ ŋ
Oclusiva p b t d c ɟ k g ʔ
Fricativa s ʃ h
Aproximant w l j
Vibrant r

/s/ és una laminal alveodental. /ʃ/ és tècnicament postalveolar encara que es troba a la columna palatal, per raons estètiques.

Escriptura

Antigament, l'atjeh s'escrivia utilitzant l'alfabet àrab anomenat Jawoë o Jawi en malai. Actualment aquest alfabet és escassament utilitzat, i en el seu lloc, l'atjeh fa servir l'alfabet llatí, amb algunes lletres addicionals (é, è, ë, ö i ô).[3]

Dialectes

Fins al moment no hi ha hagut cap investigació completa dels dialectes de l'atjeh. No obstant això, se'n coneixen un mínim de 10 dialectes: pasè, peusangan, matang, pidië, buëng, banda, daya, meulabôh, seunagan i tunong.[4]

Entre aquests 10 dialectes, els més diferents respecte a la resta de dialectes són el buëng, el banda, i el daya. Si es realitzés un estudi complet, possiblement es podrien classificar com a llengües diferents.

Bibliografia

Referències

  1. 1,0 1,1 Al-Harbi, Awwad; Al-Ahmadi, Ahmad «Acehnese coda condition: An optimality-theoretic account». Umm Al-Qura University Journal of Educational and Social Sciences and Humanities, 15, 2003, p.10. (anglès)
  2. Al-Harbi, Awwad; Al-Ahmadi, Ahmad «Acehnese coda condition: An optimality-theoretic account». Umm Al-Qura University Journal of Educational and Social Sciences and Humanities, 15, 2003, pp.9–21. (anglès)
  3. Blog Belajar Bahasa Aceh (indonesi)
  4. Sulaiman, Budiman. Kedudukan dan Fungsi Bahasa Aceh di Aceh. Jakarta: Pusat Pembinaan dan Pengembangan Bahasa, 1981.  (indonesi)

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9