Atjeh (llengua)

Atjeh

Bahsa/Basa Acèh
Tipus	llengua natural i llengua viva
Ús
Parlants	3 milions
Parlants nadius	3.500.032  (2000 )
Autòcton de	Aceh
Estat	Indonèsia, Malàisia
Coordenades	3° 54′ N, 96° 36′ E / 3.9°N,96.6°E / 3.9; 96.6
Classificació lingüística
llengua humana llengües austrotai llengües austronèsiques llengües malaiopolinèsies llengües malaiopolinèsies nuclears llengües malaiosumbawanes llengües xàmiques
Característiques
Sistema d'escriptura	alfabet llatí i jawoë
Codis
ISO 639-2	ace
ISO 639-3	ace
Glottolog	achi1257
Ethnologue	ace
ASCL	6513
IETF	ace

L'atjeh, o l'axinès (en la llengua pròpia acèh), és una llengua malaiopolinèsia parlada pels nadius d'Aceh, Sumatra, Indonèsia. Aquesta llengua també és parlada en algunes parts de Malàisia pels atjehs que hi viuen, com els de Yan, a Kedah.

L'atjeh pertany a la branca malaiopolinèsia de la família de llengües austronèsies. Els parents més propers són el txam, el malai, el minangkabau, el gayo i el batak.

Els següents són fonemes de l'atjeh.

Les vocals es troben principalment en parelles orals/nasals, encara que només hi ha tres vocals mitjanes nasalitzades, mentre que hi ha el doble de vocals mitjanes orals. /ʌ/ no és estrictament central, encara que, per raons estètiques, és mostrada com a tal aquí. De la mateixa manera, /ɨ/ també es representa com una [ɯ] més gruixuda. A més de les anteriors vocals monoftongals, l'atjeh també té 5 diftongs orals, cadascun amb un equivalent nasal:^[1]

• /iə ɨə uə ɛə ɔə/
• /ĩə ɨ̃ə ũə ɛ̃ə ɔ̃ə/

/s/ és una laminal alveodental. /ʃ/ és tècnicament postalveolar encara que es troba a la columna palatal, per raons estètiques.

Antigament, l'atjeh s'escrivia utilitzant l'alfabet àrab anomenat Jawoë o Jawi en malai. Actualment aquest alfabet és escassament utilitzat, i en el seu lloc, l'atjeh fa servir l'alfabet llatí, amb algunes lletres addicionals (é, è, ë, ö i ô).^[3]

Fins al moment no hi ha hagut cap investigació completa dels dialectes de l'atjeh. No obstant això, se'n coneixen un mínim de 10 dialectes: pasè, peusangan, matang, pidië, buëng, banda, daya, meulabôh, seunagan i tunong.^[4]

Entre aquests 10 dialectes, els més diferents respecte a la resta de dialectes són el buëng, el banda, i el daya. Si es realitzés un estudi complet, possiblement es podrien classificar com a llengües diferents.

• Asyik, Abdul Gani «The agreement system in Acehnese». Mon–Khmer Studies, vol.11, 1982, pp.1–33. Arxivat de l'original el 2013-06-05 [Consulta: 27 setembre 2011]. Arxivat 2012-02-20 a Wayback Machine. (anglès)
• Thurgood, Graham. The Historical Place of Acehnese: The Known and the Unknown, 2007 [Consulta: 27 setembre 2011].  Arxivat 2010-07-13 a Wayback Machine. (anglès)
• Asyik, Abdul Gani. A contextual grammar of Acehnese sentences, 1987.  Arxivat 2012-03-15 a Wayback Machine. (anglès)
• Durie, Mark. A grammar of Acehnese : on the basis of a dialect of North Aceh, 1985.  Arxivat 2012-03-15 a Wayback Machine. (anglès)

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Atjeh

Hi ha una edició en atjeh de la Viquipèdia

• Informació sobre Atjeh (llengua) a la XV edició de l'Ethnologue, amb el codi “ace” (anglès)

• Acehnese language at World Atlas of Language Structures Online (anglès)
• Blog Belajar Bahasa Aceh (indonesi)
• Tambeh blog (indonesi)

Viccionari