|
Associació i Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya
L'Associació i el Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya són dues associacions diferents però vinculades institucionalment. Representen el col·lectiu professional de l'enginyeria catalana. La història comuna i en paral·lel d'ambdues entitats les ha mantingut vinculades i a vegades ha provocat certa confusió. De fet comparteixen la mateixa seu a la Via Laietana, mantenen gairebé la mateixa militància (el 1988: 6.500 col·legiats per 6.700 associats) i sovint la presidència de l'Associació i el deganat del col·legi han recaigut en la mateixa persona.[1] L'AssociacióL'Associació es dedica bàsicament a activitats culturals i socials relacionades amb l'enginyeria. Mitjançant comissions de treball l'entitat organitza jornades, impulsa estudis, celebra certs esdeveniments...[1] Cal remarcar que l'associació és la propietària del patrimoni comú.[1] Segons el seu propi web es dediquen a:
A més a més, forma part de la Federació d'Associacions d'Enginyers Industrials, la qual agrupa les diverses associacions regionals espanyoles del ram i organitza regularment activitats similars a aquesta escala. Al seu torn, la Federació està integrada a l'Institut d'Enginyeria d'Espanya entitat que agrupa les organitzacions de les diverses enginyeries (navals, aeronàutiques, de camins...).[1] El Col·legiEl Col·legi es dedica bàsicament a les activitats oficials.[1] Segons el seu propi web aquestes són:
HistòriaLa complexa història de l'Associació i del Col·legi va en paral·lel a l'evolució de la professió, l'aparició dels invents propis de la revolució industrial, i dels esdeveniments polítics del país.[1][2] El 1850 es van crear els estudis d'enginyeria, que es cursaven sobretot a l'Escola Industrial, la qual fou l'única institució que va funcionar permanentment al llarg de la segona meitat del s. XIX.[2] Tot i que no seria fins al 1856 que els alumnes catalans rebrien a Madrid el títol d'enginyer industrial després d'haver cursat la carrera a Barcelona.[3] De la fundació a les exposicions internacionalsL'entitat es va fundar el 8 de juny de 1863 amb el nom d'Associació d'Enginyers Industrials de Barcelona (també coneguda com A d'E. I. de Catalunya) per defensar els interessos professionals del nou col·lectiu d'enginyers, coordinar-los amb el sector industrial i mantenir relacions amb els enginyers d'altres països.[2][3][1] Al llarg de la seva història ha publicat diversos butlletins i quaderns tècnics. Però el 1886 un grup de membres es va escindir per crear la delegació a Barcelona de la Asociación Nacional de Ingenieros Industriales (ANII).[2] La pugna no es resoldria fins al 1897 quan ambdues entitats acordaren convertir l'associació catalana en la delegació barcelonina de l'ANII però amb un reglament propi i autonomia financera.[2] En el marc de l'Exposició Universal de Barcelona del 1888 l'Associació va organitzar un important Congrés Internacional d'Enginyeria,[4][5] presidit per Silví Thos i Codina.[6] A més a més va participar-hi amb un estand propi a on exposava llur Revista Tecnológica i els diversos premis internacionals que havia rebut (també en aquest certamen la revista rebé una medalla d'or); i va formar part del jurat dels premis de l'Exposició.[4] El relleu de l'entitat es va veure reforçat novament per la nombrosa participació dels seus membres a l'Exposició Internacional del 1929.[7] El 1930 l'Associació va viure una intensa polèmica arrel d'un article escrit per l'expresident i enginyer internacionalment conegut, Josep Serrat i Bonastre, anomenat "La burocracia industrial y la industria catalana" a les pàgines de La Publicitat, el diari d'Acció Catalana. L'episodi va estar a punt de provocar la dimissió de la junta directiva, i va finalitzar quan Serrat es donà de baixà.[7] En memòria i reconeixement seu, l'Associació i el Col·legi atorguen els Premis Serrat i Bonastre de periodisme des de finals dels anys 90. Del 1930 fins ara
El 1931 l'ANII fou dissolta i substituïda per la Federación de Asociaciones de Ingenieros Industriales.[9] Durant la II República l'Associació es mostrà partidària de l'autonomia catalana. De fet Técniaja incorporava articles articles escrits en català el mes de maig de 1931, i el mes de setembre ja va començar a editar-se amb normalitat en aquesta llengua a excepció de la part oficial. Les activitats i les actes de la direcció van passar a ser bilingües.[9] Tot i que l'entitat va procurar ser neutral pel que fa a les diverses qüestions polítiques del moment, alguns enginyers destacats s'hi dedicaren plenament. Cal dir que ja en aquesta època hi havia enginyer afiliats des de les Balears, Tarragona, Lleida i Girona.[9][10] El 1934 l'Associació va escollir per president Ramon Barbat[11] i per fi va aprovar els seus estatus: finalment es van regular tant el nom en català d'Associació d'Enginyers Industrials de Barcelona, com les sis seccions tècniques:[12]
El 1936 posaren en marxa la delegació catalana de la mútua AMIC (Asociación Mutualista de la Ingeniería Civil). Ja durant la guerra civil, aquesta va auxiliar diversos enginyers necessitats.[10] En aquest període 27 socis van morir a causa de la convulsa repressió revolucionària, 2 ho feren a les presons republicanes, i 4 moriren amb l'uniforme facciós.[11] A partir del setembre de 1936 la junta directiva va deixar de reunir-se (el mateix president Barbat havia fugit a la zona franquista) i no es reprendria l'activitat fins al novembre de 1939.[11] El 1950 l'estat espanyol promociona la creació de col·legis oficials públics per certes professions: en el ram de l'enginyeria es crearen 11 col·legis oficials en diversos llocs: Madrid, Barcelona (Catalunya), València (País Valencià i Illes Balears), Bilbo, Donostia, Saragossa, Santander, Oviedo, la Corunya, Sevilla i Granada.[3] En el cas principatí fou el mateix president de l'Associació d'Enginyers Industrials de Barcelona qui va procedir a constituir el Col·legi d'Enginyers Industrials de Barcelona. Agrupació de Catalunya. La vinculació entre la vella Associació i el nou Col·legi oficial s'explica perquè la primera ja concentrava els enginyers catalans, i a més ja tenia una seu i una biblioteca. En aquell moment es va decidir mantenir l'Associació perquè si l'estat espanyol en el futur reformés o eliminés els col·legis no es perdés el patrimoni dels enginyers catalans, i de fet ella continua sent la propietària de tot el patrimoni comú.[1] Des d'aleshores l'Associació es feu càrrec sobretot de les activitats de caràcter cultural, una tasca d'alt valor per a l'entitat;[2] mentre que el Col·legi oficial assumia les responsabilitats encarregades per la legislació i altres normatives. L'any següent es van crear delegacions provincials a Tarragona, Lleida i Girona, i una de vallesana a Sabadell.[5] Durant el llarg franquisme les dues organitzacions van actuar com a nuclis de resistència tant política com nacional contra el règim.[2] I ja amb la transició ambdues adoptaren el nom d'Associació i Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya.[2] En 1986 les juntes del Col·legi i de l'Associació van crear l'Institut Català de Tecnologia, una fundació privada sense ànim de lucre per oferir serveis d'informació i formació propis d'enginyers a totes les empreses i professionals del sector tecnològic.[13] El 31 de desembre del 2010, el col·lectiu que agrupa l'Associació i el Col·legi ascendia a 11.727 persones entre associats, col·legiats, membres adherits i socis escolars.[14] PublicacionsEntre les diverses publicacions editades per l'Associació al llarg dels seus cent cinquanta anys d'història cal destacar:[2]
Referències
Bibliografia
Enllaços externs
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
.svg){kind=small}
