Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Assaig a la flama

Un assaig a la flama és un procediment usat en química analítica per a detectar la presència de certs ions metàl·lics, basat en l'espectre d'emissió característic de cada element. El color de la flama en general també depèn de la temperatura. L'assaig involucra introduir una mostra de l'element o compost en una flama calenta no lluminosa, i observar el color que resulta. Les mostres solen sostenir-se en un filferro de platí netejat diverses vegades amb àcid clorhídric per eliminar les restes d'anàlits anteriors.[1] Cal provar amb diferents flames, per evitar una informació errònia causada per flames "contaminades", o ocasionalment per verificar l'exactitud del color. Algunes vegades també s'usen filferros de nicrom[1]

L'assaig a la flama dut a terme sobre un halogenur de coure. Observeu el color característic blau-verdós de la flama originat pel coure.

El sodi és un component comú o contaminant en molts compostos, i el seu espectre tendeix a dominar sobre els altres. L'assaig a la flama és freqüentment vist a través d'un vidre blau de cobalt per filtrar el groc del sodi i permetre així veure millor l'emissió d'altres ions metàl·lics.

L'assaig a la flama és ràpid i fàcil d'executar, i no requereix cap tipus d'equipament que no es trobi generalment a un laboratori de química. No obstant això, el rang d'elements detectats és petit, i l'assaig es recolza en l'experiència subjectiva de l'experimentador, en comptes de mesuraments objectius. La prova té dificultat a detectar concentracions petites d'alguns elements, mentre que pot produir-se un resultat molt fort per a alguns altres, fet que tendeix a "ofegar" els senyals més febles.

Encara que aquesta prova només dona informació qualitativa, i no quantitativa, sobre la proporció real dels elements de la mostra; es pot obtenir informació quantitativa per les tècniques relacionades de fotometria de flama o espectroscòpia d'emissió de flama.

Metalls comuns

Alguns metalls comuns i els seus colors corresponents són:

Símbol Nom Color
As Arsènic Blau
B Bor Verd brillant
Ba Bari Verd pàl·lid/poma
Ca Calci Vermell maó
Cs Cesi Blau - Violeta
Cu (I) Coure (I) Blau
Cu (II) Coure (II) (no-halogenur) [Verd
Cu (II) Coure (II) (halogenur) Blau-verdós
Fe Ferro Daurat
In Indi Blau
K Potassi Lila
Li Liti Carmí
Mn (II) Manganès (II) Verd groguenc
Mo Molibdè Verd groguenc
Na Sodi Groc intens
P Fòsfor Verd pàl·lid blavós
Pb Plom Blau
Rb Rubidi Vermell-violeta
Sb Antimoni Verd clar
Es Seleni Blau
Sr Estronci Escarlata
Et Tel·luri Verd clar
Tl Tal·li Verd pur
Zn Zinc Verd blavós

Vegeu també

Referències

  1. 1,0 1,1 Jim Clark. Flame Tests. Chemguide, 2005. 

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9