Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Aspazija

Plantilla:Infotaula personaAspazija
Imatge
(1920) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementElza Rozenberga
4 març 1865 (Julià) Modifica el valor a Wikidata
Mitava parish (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort5 novembre 1943 Modifica el valor a Wikidata (78 anys)
Dubulti (Letònia) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri Rainis Modifica el valor a Wikidata
Diputada del parlament letó
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPoesia Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Riga Modifica el valor a Wikidata
OcupacióEscriptora, poeta i dramaturga
GènerePoesia - Dramatúrgia
Llengualetó
Família
CònjugeRainis Modifica el valor a Wikidata
Premis


Musicbrainz: de1d1418-633b-493b-ba44-3db34516ebe2 Discogs: 2367820 Find a Grave: 182121948 Modifica el valor a Wikidata

Aspazija és el nom de ploma d'Elza Pliekšāne nom de naixement Elza Rozenberga (Pagasts Zaļenieku (prop de Jelgava), 16 de març de 1865 - Jurmala,5 de novembre de 1943),[1] va ser una poeta i dramaturga de Letònia. Aspazija és la transliteració en letó d'Aspàsia (un gènere d'orquídia).[2]

Biografia

Aspazija va néixer a la vora de Jelgava el 1865, on va estudiar i es va involucrar en organitzacions juvenils.

Placa en honor el matrimoni Rainis i Aspazija a Zúric

Amb els anys, ella es va anar interessant per la literatura i forma part del «nou corrent» (en letó: Jaunā strāva), on va conèixer un dels seus líders, Jānis Pliekšāns (més conegut com a Rainis), editor d'un diari, poeta i advocat. La parella es va casar el 1897 i van viure durant un temps a Panevėžys a Lituània. Van ser condemnats a l'exili per Rússia des de 1897 fins a 1903 i després es van traslladar a viure a Suïssa des de 1905 fins a 1920. Al seu retorn a la Letònia independent després de la Primera Guerra Mundial, va prendre part en el moviment feminista. Aspazija també es va unir al Partit Socialdemòcrata Obrer Letó i va ser membre de totes les sessions del Saeima des de 1920 a 1934.[3]

Obres literàries

Els primers treballs d'Aspazija van ser realistes, però la major part de la seva producció és neoromàntica. Algunes obres tenen una mirada nostàlgica cap al passat, per exemple, la peça Vaidelote (un servent dels déus a la mitologia lituana), escrita el 1894, i situada en el segle xiv del Gran Ducat de Lituània.[4]

Referències

  1. Zirin, Mary; Livezeanu, Irina; Worobec, Christine D.; Farris, June Pachuta. Women and Gender in Central and Eastern Europe, Russia, and Eurasia: A Comprehensive Bibliography Volume I: Southeastern and East Central Europe (Edited by Irina Livezeanu with June Pachuta Farris) Volume II: Russia, the Non-Russian Peoples of the Russian (en anglès). Routledge, 2015-03-26. ISBN 978-1-317-45196-9. 
  2. Roszkowski, Wojciech; Kofman, Jan. Biographical Dictionary of Central and Eastern Europe in the Twentieth Century (en anglès). Routledge, 2016-07-08. ISBN 978-1-317-47593-4. 
  3. Meškova, Sandra «Two mothers of Latvian literature: Aspazija and Anna Brigadere». Journal of Baltic Studies, 34, 3, 01-09-2003, pàg. 276–297. DOI: 10.1080/01629770300000091. ISSN: 0162-9778.
  4. Daugirdaitė, Solveiga «Who could we refer to as Lithuanian Aspazija and Rainis?». Aspazija un mūsdienas: dzimums, nācija, radošie izaicinājumi, 2016, pàg. 287–296.

Bibliografia

  • Stahnke Astrida B., Aspazija: her life and her drama, University Press of America, Lanham, 1984, ISBN 0-8191-3681-6.
  • Meskova Sandra, « Two mothers of Latvian literature : Aspazija and Anna Brigadere » dans Journal of Baltic studies. 34.3, 2003, pp.276-297.
  • Nesaule Agate, « What happened to Aspazija? In search of feminism in Latvia » dans Hecate. 18.2, 1992, pp. 112-125, ISSN 0311-4198.
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9