|
Aspàreg de la Barca
Aspàreg de la Barca (Montpeller, ~1170 - Tarragona, 1233) fou un destacat religiós occità, prebost de Sant Esteve de Tolosa, bisbe de Comenge, bisbe de Pamplona i arquebisbe de Tarragona. En l'àmbit polític destacà com a conseller del rei Jaume I d'Aragó i en l'àmbit religiós contribuí a la implatació de la reforma eclesiàstica del concili Lateranense del 1215. BiografiaEls seus orígens familiars són desconeguts, tot i que estava emparentat amb la reina Maria de Montpeller, mare de Jaume I d'Aragó; aquesta seria la raó per la qual el rei Jaume l'anomenava oncle. Arquebisbe de TarragonaVa començar la carrera eclesiàstica com a prebost de Sant Esteve de Tolosa; del 1205 al 1206 fou bisbe de Comenge i posteriorment, del 1212 al 1215, fou bisbe de Pamplona. L'agost del 1214, després que l'infant Jaume, que aleshores comptava sis anys, fos alliberat, fou presentat a la noblesa aragonesa i catalana a l'assemblea convocada a la ciutat de Lleida. Allí la noblesa va jurar obediència a Jaume I com a nou rei, mentre Aspàreg de la Barca, encara bisbe de Pamplona, el tenia a la falda durant la cerimònia. El capítol tarragoní l'escollí per unanimitat el 23 de febrer de 1215 com a arquebisbe de Tarragona, funció que va exercir fins a la seva mort el 1233. Serà en aquest càrrec quan destacà notablement la seva obra política com a protector i conseller del rei Jaume I d'Aragó. Conseller de Jaume IEl 1218 el papa Honori III el va nomenar el primer dels consellers del rei durant la seva minoria d'edat. Va concertar treves amb els vescomtes de Cardona i Bearn Ramon Folc IV de Cardona i Guillem II de Montcada i de Bearn, els quals, amb els seus bàndols, amenaçaven la pau del país. Va ajudar Jaume I a la conquesta de Mallorca amb l'aportació d'homes i diners; i va destacar com a figura de primera magnitud a les corts de Barcelona de 1228, en les quals s'acordà la conquesta d'aquella illa. Morí a Tarragona el 1233 i fou enterrat a la catedral de Tarragona. Obra religiosaVa continuar la persecució dels heretges valdesos que tenien molts partidaris a les poblacions de les muntanyes de Prades, i es va valdre de les prèdiques dels cartoixans d'Escaladei als quals, en agraïment, va concedir extensos territoris. En representació d'aquest prelat, el bisbe de Vic va participar en el concili Lateranense celebrat a Roma. En els debats, l'arquebisbe de Toledo va pretendre una declaració favorable a les seves pretensions a la primacia d'Espanya. El bisbe de Vic, en nom del seu cap s'hi va oposar, i allí es va iniciar un plet encara no resolt. El 20 de juny de 1220 va donar per a l'obra de la Seu alguns delmes del terme i vila d'Alcover i altres drets sobre els delmes que la Mitra percebia en altres poblacions del Camp. S'atribueix a la munificència d'aquest prelat l'altar major primitiu de la Catedral, constituït d'una sola peça. Va morir el dia 3 de març de 1233. Sepulcre i escut heràldicLa seva ossera està situada a la catedral de Tarragona, prop de la capella dels Sants Cosme i Damià. El seu escut: en camp d'atzur, un creixent d'argent.[1] Notes i referències
Bibliografia
Vegeu també
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
