Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Asclepigènia

Plantilla:Infotaula personaAsclepigènia
Biografia
Naixementsegle V Modifica el valor a Wikidata
Atenes (Grècia) Modifica el valor a Wikidata
Mort485 Modifica el valor a Wikidata
ReligióReligió de l'antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
FormacióÉcole néoplatonicienne d'Athènes (fr) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófilòsofa Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsPlutarc d'Atenes Modifica el valor a Wikidata
AlumnesProcle Modifica el valor a Wikidata
Família
ParePlutarc d'Atenes Modifica el valor a Wikidata

Asclepigènia (en llatí Asclepigenia, en grec antic Ἀσκληπιγένεια) va ser una filòsofa neoplatònica i mística grega que va viure circa l'any 430 a l'any 485.

Era filla de Plutarc d'Atenes que dirigia l'Escola neoplatònica d'Atenes, que la va instruir, a ella i al seu germà Hieri, preocupant-se sobretot de que coneguessin els textos de Plató i Aristòtil, i també la teúrgia i la mística caldea. A la mort del seu pare va ensenyar a la seva escola. Entre els seus deixebles hi havia Procle.

Filosofia

Com a filòsofa pagana, va intentar comprendre i dominar el "secret" dels principis de la metafísica, que controlaven l'univers. Va relacionar els principis de la màgia i dels miracles amb la sort i va aplicar el seu coneixement de Plató i Aristòtil a les grans qüestions religioses i metafísiques plantejades per la teoria ètica cristiana. Creia que el destí era potencialment canviable si es coneixia la màgia, la metafísica, la cosmologia i la teúrgia. La seva filosofia s'orientava cap al misticisme i a la contemplació dels misteris de la metafísica platònica i aristotèlica i buscava aconseguir la henosi.[1]

Referències

  1. Waithe, Mary Ellen (ed.). A History of Women Philosophers: I, Ancient women philosophers, 600 B.C. - 500 A.D.. Nova York: Springer Science & Business Media University Press, 1987, p. 9, 201. ISBN 9789024733682. 
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9