Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Arxipèlag Juan Fernández

Plantilla:Infotaula indretArxipèlag Juan Fernández
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Tipusarxipèlag
territori d'ultramar integral
ecoregió WWF Modifica el valor a Wikidata
EpònimJuan Fernández Modifica el valor a Wikidata
Descobridor o inventorJuan Fernández Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaJuan Fernández (Xile) Modifica el valor a Wikidata
Localitzacióilles esporàdiques xilenes Modifica el valor a Wikidata
Modifica el valor a Wikidata Map
 33° 38′ 29″ S, 78° 50′ 28″ O / 33.6414°S,78.8411°O / -33.6414; -78.8411
Banyat peroceà Pacífic Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Altitud420 m Modifica el valor a Wikidata
Superfície99,6 km² Modifica el valor a Wikidata
Història
Data de descobriment o invenció1574 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webcomunajuanfernandez.cl Modifica el valor a Wikidata

L'arxipèlag Juan Fernández, que inclou les illes Robinson Crusoe, Alejandro Selkirk, Santa Clara i altres illots menors, està situat a l'oceà Pacífic, a 670 km a l'oest de la costa continental xilena. Administrativament forma el municipi de Juan Fernández, de la província de Valparaíso, V Regió de Xile. Forma part de les illes esporàdiques xilenes.

Illes

El 1966 es van canviar els noms de les dues illes principals de l'arxipèlag: Más a Tierra per Robinson Crusoe i Más Afuera per Alejandro Selkirk. El propòsit del canvi era per promocionar el turisme, però resulten dos noms confusos. Alexander Selkirk era l'autèntic robinson però no va estar a l'illa que porta el seu nom sinó a la de Robinson Crusoe. Daniel Defoe va recollir la seva història per escriure la famosa novel·la, però no la va situar a aquestes illes sinó al Carib, al nord de Veneçuela.

Geografia

Les illes són d'origen volcànic i la seva antiguitat està datada entre 1 i 5,8 milions d'anys. El clima és subtropical influenciat pel corrent fred de Humboldt que segueix la direcció nord al llarg de la costa d'Amèrica del Sud. La temperatura mitjana és de 15,4 °C. La precipitació mitjana anual és de 1.081 mm i depèn de les oscil·lacions de El Niño. Les zones occidentals, que es troben a sotavent, són més seques.

Degut a l'aïllament de les illes la flora i la fauna és escassa i endèmica, formant un ecosistema relacionat amb l'Amèrica del Sud meridional i la regió polar antàrtica. Conté una família de plantes endèmica, la Lactoridaceae.

Història

Les illes van ser descobertes, el 1574, per Juan Fernández que feia la ruta regular de Callao, al Perú, fins a Xile. Normalment se seguia la navegació de cabotatge, però Juan Fernández va decidir fer la ruta mar endins per aprofitar els vents favorables. Va descobrir Santa Cecilia (després Más a Tierra i ara Robinson Crusoe) i Santa Clara, però tot seguit va haver de patir un judici per bruixeria, ja que havia reduït el temps de la ruta de sis mesos a 30 dies.

Durant els segles xvii i xviii les illes van ser utilitzades com a base i refugi de pirates i corsaris. Un d'ells, l'anglès William Dampier amb el vaixell Cinque Ports, va desembarcar a Alexander Selkirk a l'illa de Más a Tierra, el setembre del 1704, per petició pròpia, ja que tenia dubtes sobre la seguretat del vaixell. De fet, el Cinque Ports acabà enfonsant-se. Després d'evitar diversos vaixells espanyols, Selkirk no va ser rescatat fins quatre anys i quatre mesos més tard per l'anglès Wallace Rogers que, casualment, portava com a primer pilot a William Dampier.

El virrei del Perú, Manso de Velasco, va decidir utilitzar l'illa Más a Tierra per desterrar els criminals. El 1749 es va construir el fort Santa Bárbara per protegir-se dels pirates, i el poble de San Juan Bautista. Durant més d'un segle es van anar succeint històries novel·lesques de reclusió i fugues.

El 1935 les tres illes van ser declarades Parc Nacional i, el 1977, reserva mundial de la biosfera de la UNESCO.

Enllaços externs

  • (castellà) Comuna de Juan Fernández
  • (anglès) Reserva de la biosfera de la UNESCO Arxivat 2004-07-06 a Wayback Machine.
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9