Artur Menéndez Aleyxandre

Artur Menéndez Aleyxandre

Biografia
Naixement	1899 Barcelona
Mort	27 abril 1984 (84/85 anys) Barcelona
Activitat
Ocupació	compositor, crític d'art, crític musical, pedagog musical

Artur Menéndez Aleyxandre (Barcelona, 1899 - 1984) fou un compositor, crític i musicògraf català.^[1] Organitzà la seva activitat com a crític de manera professional, com a col·laborador de pedagogs com Manuel Borguñó o intèrprets com Joan Manén, consolidant el paper del crític com a figura central de l'activitat concertística.^[1]

Es formà musicalment amb el seu pare i rebé lliçons d'Enric Morera i Antoni Nicolau. De molt jove començà l'activitat compositiva i la tasca de crític, va treballar per a les editorials Juventud, Labor i Daimon, on inicià el Fichero Musical, que oferia als especialistes informacions musicogràfiques d'utilitat en format molt esquemàtic. Va col·laborar en les revistes Ritmo i Barcelona Teatral, a La Vanguardia i a la Prensa.^[1]

Fundà la revista El Acordeonista i va ser crític a Radio Nacional i, des de 1956, a Ràdio Miramar. A més, va col·laborar en iniciatives editorials, com el Diccionario enciclopédico de la música, publicat per Albert Torrellas, l'Enciclopedia universal Sopena i el New Grove Dictionary of Music and Musicians.^[1]

Exercí de secretari del violinista i compositor Joan Manén i fou membre de diverses entitats musicals, actuant com a degà de la crítica musical barcelonina. Especialitzat en la filosofia de la música, impartí nombroses conferències sobre temes musicals i mantingué un criteri molt personal en relació amb la creació musical avantguardista, amb l'evolució rupturista de la qual no estava d'acord.^[1]

Casat amb la liederista Georgette Castegnier, l'acompanyà al piano en diversos concerts i escriví un gran nombre de lieder sobre textos de Rubén Darío, Rabindranath Tagore, Heinrich Heine i Pedro Calderón de la Barca, entre d'altres.^[1]

Per a piano va estrenar Kiss-me (1920), Serenata española (1920), Film romantique (1920), Metropolitan two-steep (1920), Domingo por la tarde en invierno (1927), Serie clásica (Gavota, Minué, Allegro, Romanza, Tarantela) (1938) i Cinco notas (1980).^[1]

Per a veu i piano va estrenar Serenata (1916), Canciones románticas (1917-1918), El alcázar de las perlas (1919), Cançonetes gentils (1923), La rosella i l’espiga (A. Mestres, 1925), Rima (Rubén Darío, 1926), Cançons populars catalanes (1932), Geishas (1933, 1935, 1961, 1974), Canciones azules (1937), Canciones infantiles (1938), Ocho cancioncillas españolas (1941).^[1]