Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Artilleria autopropulsada

Infotaula d'armaArtilleria autopropulsada
Un obús autopropulsat M109 estatunidenc donant suport a les forces iraquianes durant la Batalla de Mossul contra Daeix.
Tipusmotor artillery (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

L'artilleria autopropulsada, també anomenada artilleria mòbil, és una classe d'artilleria en la qual un vehicle serveix de plataforma de l'arma, en transporta la munició, la tripulació i altres sistemes necessaris per al seu funcionament.[1]

L'artilleria autopropulsada té integrat en el seu propi sistema de transport un xassís blindat de tracció per erugues o rodes. Això li dona l'avantatge de poder ser a prop d'altres unitats blindades i, alhora, li dona protecció davant de tancs contra unitats d'artilleria enemigues. L'artilleria autopropulsada usualment es fa servir per al bombardeig indirecte i pot estar armada amb morters, obusos o artilleria de coets.

Història

Un semieruga Panzerwerfer abandonat durant el desembarcament de Normandia és inspeccionat per un soldat britànic, 1944.

El concepte d'artilleria autopropulsada blindada es va introduir en la Primera Guerra Mundial, quan l'Exèrcit Britànic va modificar alguns tancs model Mark I amb una peça d'artilleria. Aquesta artilleria mòbil es podia disparar des de dins del tanc o bé es podia desmuntar i fer servir com a artilleria normal.

Durant la Segona Guerra Mundial, gairebé tota l'artilleria encara era transportada per cavalls o altres vehicles, i, tot i que la Blitzkrieg alemanya es basava en ràpids desplaçaments de tropes i tancs, una gran part de l'artilleria era portada per bombarders com l'Stuka. Una de les primeres artilleries autopropulsades consistia en camions normals que no tenien protecció ni per als tripulants. Els alemanys van ser uns dels primers a experimentar amb artilleria blindada, i van inventar diversos vehicles, com l'SdKfz 124 Wespe i el Hummel. Els soviètics també van ser uns dels primers a aplicar aquest concepte, i van produir tancs com el SU-85 i l'SU-100; així mateix, van inventar una nova forma d'artilleria autopropulsada, l'artilleria de coets, amb el Katiuixa. Els nord-americans i els anglesos també van produir els seus tancs, com l'M7 Priest i el Sexton (25 pdr).

Artilleria moderna

Des de finals del s.XX els atacs de llarg abast i que requereixen precisió se solen dur a terme amb atac aeris o de míssils de creuer. Però l'artilleria segueix essent més efectiva per a donar suport immediat, ja que té més disponibilitat, menor temps de reacció i uns costos per projectil molt més baixos. L'abast i precisió de l'artilleria de canó també està augmentat, gràcies al desenvolupament de tecnologies que automatitzen l'encarament del canó, la transmissió de dades de l'objectiu i, darrerament, el desenvolupament de munició per a canons o morters amb guiatge làser o per GPS/inercial.[1]

Alguns exemples d'artilleria autopropulsada que han entrat en servei recentment són basats en camions 6x6 o 8x8 (com el francès Caesar o el suec Archer). Mentre que d'altres continuen amb una plataforma blindada i amb propulsió amb erugues com l'M109 dels Estats Units i el Panzerhaubitze 2000 alemanys.[1]

Vegeu també

Referències

  1. 1,0 1,1 1,2 «CAESAR 8×8 i l'artilleria catalana». Defensa.Cat. Arxivat de l'original el 3 de març 2016. [Consulta: 16 octubre 2015].
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9